11 juny Dia 22

Fa un parell de dies em referia a la pràctica adoptada per la majoria de persones pel que fa a la mascareta. La gent gran és la més la utilitza, i és en aquest col·lectiu on detecto més sensibilitat i, sobretot, més temor respecte al coronavirus i els possibles rebrots. Juntament amb alguns científics o metges que, per raons professionals, es mostren especialment alarmats, són aquestes persones les que evidencien més reticències a l’hora de concertar trobades o visites. L’excepció, tanmateix, acostumen a ser els nets… Un aspecte del tot comprensible. Com també comprensible podríem considerar que l’ajuntament de la ciutat hagi decidit tancar les platges durant la revetlla de Sant Joan. Seria comprensible si no fos que el lògic és que aquest escenari barceloní no esdevingués un cau d’immensa brutícia quan es lleva el 24 de juny. Amb el pas del temps, i davant la inacció dels governs municipals de diferent color, transformar la platja de Barcelona en un abocador s’ha convertit en una tradició per celebrar el solstici d’estiu, la qual cosa només podem lamentar; i enguany, celebrar que, ni que sigui per culpa del coronavirus, el consistori posi una mica de seny. El seny que no demostren els qui programen un partit del Barça a les 10 de la nit de la revetlla. Potser esperen que la gent cali foc al Camp Nou per celebrar com cal la festa. Avui, en canvi, festivitat de Corpus, els carrers de Berga apareixeran moixos i apagats. Les celebracions que venen no seran sens dubte el mateix, perquè ens imaginem els protagonistes de Moros i Cristians, les figures de pessebres vivent o els armats de Setmana Santa amb mascaretes… i no serà el mateix. Com tampoc el Carnaval, on les mascaretes seran les reines.

Jordi Vilagut