LA TRABUCADA

Buscant-li un nom a aquesta secció setmanal semblava escaient “El Mirador” com es va anomenar durant quinze anys la meva columna a 20 Minutos, però el títol de “La Trabucada”, que va encapçalar durant uns quatre anys la que escrivia a Ciutat Nord m’ha semblat oportú de recuperar-lo per La Sagrerina.

Una trabucada suggereix un tret de trabuc, amb gran espetec, amb molt de remor i poca precisió sobre els objectius, els trabucs i les colles de trabucaires son avui un element de la nostra festa popular i tradicional

Però trabucar també té altres sentits, com trabucar les paraules, per embarbussar-se, confondre-les, dir-les corre cuita; trabucar un objecte és capgirar-lo, o en un líquid és abocar-lo, vessar-lo. Trabucar una balança és fer-ne caure el pes cap un cantó o l’altre, trabucar és canviar l’ordre de les coses.

Aquesta és la intenció, trabucar, de manera alegre i desenfadada. dir-ne moltes, ràpidament, mirar que tots els temes tinguin alguna cosa a veure o es puguin relaciona amb la l’actualitat de La Sagrera, posar-los a la balança i que el lector inclini cap on creu que ha d’anar l’agulla i, si no vol trencar-s’hi el cap, almenys que passi una bona estona i que al llegir-ho li serveixi de reflexió.

Respecte a l’autor… em dic Joan Pallarès-Personat, des dels 16 anys, el 1969, vinc publicant articles regularment i des de 1983 fent ràdio. La història i en especial la de La Sagrera, de la qual he publicat alguns llibres, és on més em centro i des de poc abans de la pandèmia, vaig començar a col·laborar també en mitjans digitals.     

 

  • Encara venen temps pitjors

    Encara hi ha gent que diu que ens en sortirem enfortits de la pandèmia que ara sembla que rebrota per voler córrer massa, gent que diu que millorarem com a persones, i el primer que és evident és que ...

  • De fiar, apuntar i pagar

    Hi ha alguns establiments, sobretot bars, amb una majòlica on s’indica que avui no és fia, però si demà; d’altres que només es fia als majors de noranta anys que vagin acompanyats dels seus pares, o s...

  • Caure la xarxa o caure a la xarxa?

    Com una premonició, en La Trabucada de diumenge passat, explicava les meves cuites personals en haver-me quedat sense mòbil en un viatge a l’estranger, dels inconvenients que suposava, de la incompren...

  • Al cel no hi ha cobertura

    Les sabates sempre són més còmodes quan portes unes espardenyes de recanvi. M’ha passat aquests dies a Itàlia, quan a mig viatge se’m va morir el mòbil, una mort cruel, que em diu el tècnic que no té ...

  • El ridícul a Xauxa

    Del llatí ridiculus, paraula composta del verb ridere, que vol dir riure i el sufix culus, instrument, allò que fa riure, ve el mot ridícul, una definició que no és prou utilitzada en el llenguatge si...

  • Montserrat

    Aquesta setmana, molts de puntetes, tots han informat de l’elecció en procés democràtic i transparent per part de la comunitat, del nou abat de Montserrat, és a dir, una cosa tant insòlita en la socie...

  • Camins que no van a Roma

    Que aquí sempre anem tard i malament, ja ho sabíem, el desori que l’any passat augurava en algun article que vindria en acabar gran part dels peatges a les autopistes, avui no és una elucubració de fu...

  • Els Cavalls de Troia a la llar

    La setmana passada escrivia dels cavalls de Síbaris, aquells tant refinats que, en lloc de combatre, van posar-se a ballar al so de la música....

  • Els cavalls de Sibaris

    Els habitants de Sibaris, una colònia grega del golf de Tarent, a Calàbria, l’antiga Magna Grècia al sud de la península itàlica, ciutat pròspera i molt rica, no van escatimar mai un cèntim en plaers,...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies