LA TRABUCADA

Buscant-li un nom a aquesta secció setmanal semblava escaient “El Mirador” com es va anomenar durant quinze anys la meva columna a 20 Minutos, però el títol de “La Trabucada”, que va encapçalar durant uns quatre anys la que escrivia a Ciutat Nord m’ha semblat oportú de recuperar-lo per La Sagrerina.

Una trabucada suggereix un tret de trabuc, amb gran espetec, amb molt de remor i poca precisió sobre els objectius, els trabucs i les colles de trabucaires son avui un element de la nostra festa popular i tradicional

Però trabucar també té altres sentits, com trabucar les paraules, per embarbussar-se, confondre-les, dir-les corre cuita; trabucar un objecte és capgirar-lo, o en un líquid és abocar-lo, vessar-lo. Trabucar una balança és fer-ne caure el pes cap un cantó o l’altre, trabucar és canviar l’ordre de les coses.

Aquesta és la intenció, trabucar, de manera alegre i desenfadada. dir-ne moltes, ràpidament, mirar que tots els temes tinguin alguna cosa a veure o es puguin relaciona amb la l’actualitat de La Sagrera, posar-los a la balança i que el lector inclini cap on creu que ha d’anar l’agulla i, si no vol trencar-s’hi el cap, almenys que passi una bona estona i que al llegir-ho li serveixi de reflexió.

Respecte a l’autor… em dic Joan Pallarès-Personat, des dels 16 anys, el 1969, vinc publicant articles regularment i des de 1983 fent ràdio. La història i en especial la de La Sagrera, de la qual he publicat alguns llibres, és on més em centro i des de poc abans de la pandèmia, vaig començar a col·laborar també en mitjans digitals.     

 

  • El dret de cuixa

    Quan s’exagera una cosa s’acostuma a dir que d’un pet se’n fan cent esquerdes, el cas és que hi havia no cent, sinó mils d’esquerdes i fins que no han sentit el pet, no volien adonar-se de l’evidència...

  • El Consell de Cent de cent desaconsellats

    Aquestes lletres que teniu davant dels ulls, “La Trabucada” d’aquesta setmana, són les que en fan el numero cent de la secció que “La Sagrerina” publica des del dia de Sant Antoni de Pàdova, 13 de jun...

  • Les samarretes

    Primer diumenge de setembre, comença el curs, encara que el país, políticament, porta a la motxilla assignatures que no ha superat i el que li pot costar, si és que les supera. Posats a parlar de polí...

  • No és el mateix ser un viatger que fer el turista

    La paraula foraster era corrent fa uns anys. Al carrer no estranyava en preguntar una adreça  escoltar a l’interrogat que la ignorava contestar “Perdoni, sóc foraster”.  Als pobles no només hi havia l...

  • L’atzar i la ximpleria

    Diuen que l’Ajuntament de Barcelona va canviar, però jo el continuo veient a la plaça de Sant Jaume. Sembla que des de dalt del Mont Tàber, malgrat ser un turó de 16 metres, ser-hi causa mal d’altura ...

  • Quilòmetre Zero

    Entre els molts indicadors socials per a mesurar les coses més inversemblants, no en tenim cap que valori el grau d’ingenuïtat de la societat, una mena de detector de les aixecades de camisa, que hi s...

  • Les majories amnèsiques

    Entre les majories i les minories hi ha una diferència essencial, mentre a la majoria de la gent que forma part de les majories li demanes una explicació del perquè fa el que fa, no te’n sabrà donar u...

  • Pantalles

    Que complicada que deuria ser la vida en el passat quan no hi havia mòbils amb pantalla i per a què deurien servir aquells primers aparells, si tampoc no en tenien? Pantalla, diuen, es un mot d’origen...

  • Dretes i esquerres

    Des del segle XVIII, amb Montesquieu i la Revolució Francesa els models polítics s’han etiquetat en un ventall de dreta o esquerra, nom que ve de la situació dels seients dels diputats de la “Assamblé...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies