LA TRABUCADA

Buscant-li un nom a aquesta secció setmanal semblava escaient “El Mirador” com es va anomenar durant quinze anys la meva columna a 20 Minutos, però el títol de “La Trabucada”, que va encapçalar durant uns quatre anys la que escrivia a Ciutat Nord m’ha semblat oportú de recuperar-lo per La Sagrerina.

Una trabucada suggereix un tret de trabuc, amb gran espetec, amb molt de remor i poca precisió sobre els objectius, els trabucs i les colles de trabucaires son avui un element de la nostra festa popular i tradicional

Però trabucar també té altres sentits, com trabucar les paraules, per embarbussar-se, confondre-les, dir-les corre cuita; trabucar un objecte és capgirar-lo, o en un líquid és abocar-lo, vessar-lo. Trabucar una balança és fer-ne caure el pes cap un cantó o l’altre, trabucar és canviar l’ordre de les coses.

Aquesta és la intenció, trabucar, de manera alegre i desenfadada. dir-ne moltes, ràpidament, mirar que tots els temes tinguin alguna cosa a veure o es puguin relaciona amb la l’actualitat de La Sagrera, posar-los a la balança i que el lector inclini cap on creu que ha d’anar l’agulla i, si no vol trencar-s’hi el cap, almenys que passi una bona estona i que al llegir-ho li serveixi de reflexió.

Respecte a l’autor… em dic Joan Pallarès-Personat, des dels 16 anys, el 1969, vinc publicant articles regularment i des de 1983 fent ràdio. La història i en especial la de La Sagrera, de la qual he publicat alguns llibres, és on més em centro i des de poc abans de la pandèmia, vaig començar a col·laborar també en mitjans digitals.     

 

  • Monarquia o República?

    A primers de novembre, una pràcticament desconeguda Plataforma Consulta Popular Estatal Monarquía o República convocava per el 14 de maig una consulta no oficial sobre quin hauria de ser el model d’es...

  • La beneïda violència esportiva

    La guerra és una cosa molt trista, tot allò que en temps de pau els dirigents exigeixen als governats: respecte a la llei, a l’ordre, bon comportament i costums, en temps de conflicte, al soldat se li...

  • El Dia del Treball

    Primer de maig, avui sembla obligat parlar del món laboral: és el Dia del Treball, encara que aquest sigui un bé escàs, desigualment repartit i, en la immensa majoria de casos, mal pagat. ...

  • Llibertat d’Expressió

    Respecte, discreció, prudència, seny són paraules gairebé desconegudes a la nostra societat, però que per responsabilitat haurien de ser prioritàries en els mitjans de comunicació, que han deixat de b...

  • Per Sant Jordi, la tinta també taca

    No tot és blanc o negre, entre mig hi ha un ventall immens de colors però la condició humana tendeix a simplificar i etiquetar, per exemple una manera de classificar a les persones pot ser en dos gran...

  • La storia siamo noi. (La història som nosaltres)

    Era el 10 d’abril de 1972, avui fa just cinquanta anys, queia en dilluns i de bon matí a l’edifici del número 43 de la Via Laietana hi havia corredisses....

  • Reunions

    Hi ha tendència general a creure que reunir-se és treballar, hi ha feines que cal planificar, discutir i acordar, hi ha feines on cal parlar continuadament amb persones i grups, però en general, quan ...

  • Carta oberta a un germà rus

    Benvolgut germà, tu i jo no ens coneixem, però sabem que som germans, com ho som tots els homes i les dones d’aquesta terra. Avui m’adreço a tu per a dir-te que per a mi res no ha canviat, perquè ni t...

  • És la guerra!

    S’anomena Discussió Bizantina o també Discutir sobre el sexe dels àngels a aquells debats inútils i innecessaris on tothom sap que mai no s’arribarà a cap conclusió i que serà, segur, una pèrdua de te...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies