13 juny Dia 24

Em toca empassar-me les paraules d’ahir, perquè dilluns seguirem en Fase 2. Malgrat que tot indica que serà per pocs dies, perquè des de l’ajuntament ja han començat a posar el crit al cel i, sobretot, a posicionar-se a favor d’aquell públic més procliu a votar-los a ells que no a, posem per cas, Manuel Valls. Ara ningú no gosa fer marxa enrere, tot i que l’amenaça del rebrot va agafant cada cop més força i, en canvi, les expectatives econòmiques i socials han començat a desinflar-se de la mateixa manera que ho han fet molts ànims a les darreres setmanes. Els ERTOs tornen a agafar protagonisme, ara que s’acosta el 30 de juny, a l’igual que els bancs d’aliments, que no donen l’abast. Sort que avui arriba el futbol del Barça i això esvairà tots els problemes. Si ja resulta surrealista que ens haguem d’agafar a aquest espectacle com a recurs per sobreviure, més estrambòtics em resulten alguns comentaris que diuen que torna la lliga però no torna el futbol. Ara resulta que l’essència del futbol rau als crits de les graderies i no en l’esport en si, en els que realment juguen i s’esforcen a anar rere una pilota. És el que passa en un país que diu que li agrada l’esport i on, en realitat, l’índex de pràctica esportiva queda lluny del que seria desitjable; un país que confon l’esport amb escarxofar-se al sofà; un país que prefereix veure passar la vida per la petita pantalla més que sortir a viure-la. A alguns ja els devia estar bé romandre confinats. Només devien trobar a faltar els brams dominicals tapant el ciment.

Jordi Vilagut