LA TRABUCADA

Buscant-li un nom a aquesta secció setmanal semblava escaient “El Mirador” com es va anomenar durant quinze anys la meva columna a 20 Minutos, però el títol de “La Trabucada”, que va encapçalar durant uns quatre anys la que escrivia a Ciutat Nord m’ha semblat oportú de recuperar-lo per La Sagrerina.

Una trabucada suggereix un tret de trabuc, amb gran espetec, amb molt de remor i poca precisió sobre els objectius, els trabucs i les colles de trabucaires son avui un element de la nostra festa popular i tradicional

Però trabucar també té altres sentits, com trabucar les paraules, per embarbussar-se, confondre-les, dir-les corre cuita; trabucar un objecte és capgirar-lo, o en un líquid és abocar-lo, vessar-lo. Trabucar una balança és fer-ne caure el pes cap un cantó o l’altre, trabucar és canviar l’ordre de les coses.

Aquesta és la intenció, trabucar, de manera alegre i desenfadada. dir-ne moltes, ràpidament, mirar que tots els temes tinguin alguna cosa a veure o es puguin relaciona amb la l’actualitat de La Sagrera, posar-los a la balança i que el lector inclini cap on creu que ha d’anar l’agulla i, si no vol trencar-s’hi el cap, almenys que passi una bona estona i que al llegir-ho li serveixi de reflexió.

Respecte a l’autor… em dic Joan Pallarès-Personat, des dels 16 anys, el 1969, vinc publicant articles regularment i des de 1983 fent ràdio. La història i en especial la de La Sagrera, de la qual he publicat alguns llibres, és on més em centro i des de poc abans de la pandèmia, vaig començar a col·laborar també en mitjans digitals.     

 

  • En campanya

    Quan passes hores a urgències d’un hospital perquè et fa mal la panxa, entens que vol dir política sanitària; quan no trobes escola pels fills, veus els resultats de la política educativa; quan estime...

  • Llibres, roses, barres i bandarres

    Conscient de la imprudència de formar part de la ínfima minoria que gosa alçar la veu no contra Sant Jordi, sinó la forma de celebrar-lo, no callaré les misèries que han convertit una festa meravellos...

  • Ghandi no mola

    Des d’època romana, mai a la història Europa havia viscut tres generacions en pau, entre els més grans, és insignificant la quantitat de persones que havien arribat a adults quan Hitler vivia, pocs va...

  • Turisme ètic

    A uns societat sana tothom s’ajuda i cap home val més que un altre. En el món rural poden existir grans odis, però normalment la gent s’ajuda, si un està malalt els veïns si cal li llauren o li fan la...

  • Els etiquetats

    De tant posar etiquetes ens hem perdut. Abans tot era molt més senzill, un era de dretes o d’esquerres, alt o baix, mascle o femella, li agradava el futbol o els toros, la carn o el peix, era de ciènc...

  • Diumenge de Rams

    Som de tradició cristiana, fins fa ben poc aquí no hi havia més tradició que la religiosa pròpia, el laïcisme o altra fe, no entraven al calendari. Avui i malgrat que la roda litúrgica continua forman...

  • Dia del Pare

    No se’n parla gaire del dia del pare, vivim en una societat que cada vegada li dona menys importància a la paternitat, a vegades fins plantejada com un estigma, no està de moda ser pare i, encara meny...

  • Als carlins que els mati Déu!

    Aquesta setmana que el dia 14 s’escauen 150 anys de la batalla del Toix m’ha vingut a la memòria aquesta vella dita catalana, que explicaré desprès d’aclarir que l’acció el 1874 va tenir lloc prop de ...

  • Salvador Puig

    Cada anys, i en fa 50, cap dos de mars no m’ho trec de la memòria, en Salvador Puig Antich, un pèl més gran que jo, era assassinat a la Model en compliment de la sempre injusta pena de mort a la que h...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies