25 maig Dia 5

Ciutadans de tercera. Si els futbolistes són els de primera, tot apunta que els turistes seran els de segona. Després d’haver recomanat que aquest estiu la mobilitat entre països fos la mínima, ara el fantasma econòmic s’ha tornat a imposar a la salut de la població. La nostra ciutat, que des de fa anys sembla haver fiat el seu futur a aquesta activitat, tornarà a omplir-se de “guiris” disposats a observar les normes amb el mateix rigor que nosaltres; o fins i tot menys. De moment, hem entrat a la Fase 1, que l’únic que té de bo (terrasses de bar a banda) és que som més a prop de la Fase 2 (que al seu torn l’únic que té de bo és que ens acosta a la Fase 3). La sortida de la fase 0.5 ha coincidit amb dues campanyes publicitàries: una de l’Estat, dient que en sortim més forts (amb el que deu haver costat als contribuents, devem ser més febles i encara és d’hora per dir que ens n’hem sortit). Mentrestant, a la Casa Gran es veu que han destinat la meitat del pressupost contra la pandèmia a propaganda (per molt que en diguin publicitat). És el que sol passar quan t’acostumes a la poltrona, que t’hi sents tan còmode que t’acabes emmotllant a la butaca i, mentre el cul se’t va fent més gros, fas política des del despatx, sense trepitjar el territori i d’esquenes al que necessita el veïnat. Ahir vaig sortir a passeig i vaig trobar-me un paio amb el cos abandonat a una cadira d’aquestes individuals que no conviden precisament a relacionar-te amb els veïns. Una hora més tard, en tornar cap a casa, ell ja no hi era però sí la “litrona” buida que s’estava fotent abans. Aquest matí, a la plaça, l’ampolla estava feta bocins. Una metàfora de cadascuna de les fases, que només ens porten al desastre…

Jordi Vilagut