05 juny Dia 16

Algú em fa una observació respecte al que deia ahir de prendre’s una cervesa a quarts de vuit del matí. No seré jo qui censuri el dret a gaudir d’aquest privilegi; simplement em limito a constatar una pràctica que, penso, no era habitual (ahir vaig corroborar que no era esporàdic ni casual). Com tampoc no era habitual trobar tanta gent corrent a primera hora del matí o a darrera hora del vespre. La diferència, tanmateix, és que l’hàbit de l’alcohol és més difícil d’espolsar-se’l de sobre. L’addicció a l’esport, en canvi, és fàcil de perdre; i si ho deixes uns dies, pot fer mandra tornar a recaure-hi. I, és clar, entre un hàbit i l’altre hi ha diferències respecte a les conseqüències per a la salut. Que tot té un límit, tot sigui dit, perquè els qui veuen girar tota la vida al voltant de l’entrenament em resulten carregosos perquè sembla que no saben parlar d’una altra cosa. Però parlant de salut, hàbits, esport i bons hàbits, puc al·ludir a l’experiència d’ahir, observada des de casa, a quarts de vuit del vespre quan corresponia el passeig a la gent gran. Un grup de prop d’una vintena de joves reunits al carrer, amb prou feines en quatre metres quadrats, sense mascareta, a menys de mig metre de distància l’un de l’altre, pràcticament abraçant-se. I així durant un quart d’hora, fins que una senyora els crida l’atenció i ells com si sentissin ploure. Poc després van arribant altres col·legues, amb qui encaixen sense miraments amb les mans o, fins i tot, es dispensen abraçades. La policia, que abans patrullava per la ciutat, ni se la veu ni se l’espera. Això sí: a les vuit del matí els antiavalots eren a una cantonada a l’entrada de la ciutat amb un parell de vehicles. Un esmorzava, un altre vigilava amb la metralleta i sense mascareta i un altre vigilava amb mascareta i sense metralleta. Els altres devien ser a dins. Insisteixo: a les vuit del matí… tres hores i mitja abans que lideressin l’entrada dels treballadors de la Nissan a Montcada per la Meridiana. Una imatge trista; que convidava a plorar; de ràbia; d’impotència; de tot el que ens deixa i tot el que s’esdevindrà…

Jordi Vilagut

No t'ho guardis per a tu sol!


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies