06 juny Dia 17

En aquest desconfinament es produeix aquella circumstància que, si la gent no s’adapta la norma, adapta la norma a la gent. Quantes vegades no hem vist en parcs corriols espontàniament generats pels usuaris perquè els seus dissenyadors no havien previst que els visitants optarien per uns altres recorreguts. O també hem pogut comprovar que l’Administració, incapaç de garantir una circulació fluida, per tal d’evitar enrojolar-se de vergonya, limita la velocitat en determinats trams metropolitans. D’aquesta manera, amb l’argument que vetllen per la seguretat viària, en realitat aconsegueixen transmetre la idea que són capaços de regular la velocitat dels vehicles. Aquest exercici d’autoengany és el que practiquen ara els governants, que després d’una política nefasta de comunicació, de sobreinformació i de normatives contradictòries ha optat per tancar els ulls al que diu la prudència científica i sanitària i, davant la impotència per fer complir les normes ha dit: avall va! I ara les fases se salten amb la mateixa alegria amb què les lleis i les franges horàries han estat obviades en aquests últims dies. Tot sigui per no quedar més en evidència. Sempre podran escudar-se en què la gent ho demanava…

Jordi Vilagut