- Aquest esdeveniment ja ha passat.
Presentació Llibre
4 març, 2020 / 6:00 pm - 7:00 pm UTC+0
Gratuït
Descobert un escriptor i pintor de Sant Andreu totalment oblidat per la història.
Aquest 24 de febrer de 2020 surt a la llum el llibre biogràfic del poeta, actor, director, autor de teatre i pintor paisatgista de l’escola d’Olot d’èxit, però totalment oblidat: Florenci Bosch i Tubau.
Un llibre de història que és llegeix com una història.
La història és la de Florenci Bosch i Tubau (Sant Andreu de Palomar. Barcelona, 1899 – Montevideo, 1954), un poeta, dramaturg, actor, director de teatre i pintor paisatgista de l’escola d’Olot.
Veí del barri de Gràcia, va deixar d’escriure quan la dictadura de Primo de Rivera prohibeix fer-ho en català i tanca l’Ateneu del que formava part. En plena Guerra Civil comença a pintar de manera autodidacta. Durant els anys quaranta i inicis dels cinquanta es dóna a conèixer a les Exposicions Nacionals de Belles Arts i multituds d’exposicions a les principals galeries d’art de Barcelona. En 1952, quan la seva pintura comença a ser reconeguda, emigra a Uruguai. A Montevideo comença de nou i la seva obra és admirada i penja del Museu de Bellas Artes Juan M. Blanes. A Catalunya comença l’oblit. Aquest llibre és la memòria d’aquest oblit.
L’autor, Jose Luís Muñoz Díaz (Barcelona, 1972) es un historiador (UB) i divulgador que viu a Sant Andreu de Palomar, a pocs metres d’on va néixer un oblidat Florenci Bosch i Tubau. És col·laborador habitual de diferents mitjans de comunicació i és un expert en la difusió del patrimoni. L’autor, en trobar-se per casualitat amb un quadre del pintor en una subhasta, decideix investigar qui hi ha darrere del quadre. La seva investigació el porta a aconseguir treure a la llum documentació inèdita, contactar amb Núria Álvarez i Bosch, néta de Florenci, a Montevideo i sobretot a recuperar la memòria d’un oblit.
Aquest llibre permet donar a conèixer un personatge singular totalment oblidat al nostre país i que representa tot una generació a la que dos dictadures, una guerra, l’exili o l’emigració van condemnar a l’oblit.