Qualsevol de nosaltres que vagi a París semblarà obligat de visitar el Museu del Louvre o La Tour Eiffel tal com un francès que vingui a Barcelona voldrà veure la Sagrada Família o visitar el Museu Picasso, encara que ni el francès hagi pujat mai...
En temps passats el qualificatiu d'imparcial era un elogi. El qui tractava a tots per igual, jutjava sense prendre partit previ, li deia pa al pa i vi al vi, era ben considerat. En una comunitat de veïns, a l'AMPA i a la feina, arreu els...
Demà és Sant Miquel, l’arcàngel, quelcom així com un Director General dels Àngels, dels set que hi ha i dels tres que són acceptats i reconeguts tant per jueus, com per cristians o per musulmans, juntament amb Gabriel i Rafael. Miquel era el comandant general dels...
El fanatisme és la pitjor de les conductes humanes, el fanàtic, sigui religiós, polític, esportiu o de qualsevol pràctica, actua amb radicalitat perquè creu que com més intransigent es comporti, més serà admirat i atraurà les seves posicions als tebis i als relapses mitjançant el...
Aquesta setmana durant un trajecte en autobús, un recorregut curt de sis o set parades, cap al migdia i amb el vehicle molt buit, seia sol en un espai per a dues persones i, al meu darrere dues senyores de mitjana edat anaven parlant. Parlaven en...
El dilluns vinent, dia 8 de setembre, comença a tota Catalunya el curs escolar, el 12 pels de batxillerat i FP, amb la novetat general d’una petita davallada del nombre total d’alumnes, nous docents contractats, fins a 1672 d’incorporats, i pel que fa a creixement...
Ben viu el ressò mediàtic del “Afaire Gisèle Pelicot”, a França, una dona nascuda el 1952, gerent logística, mare de dos nois i una noia, i ja àvia, a la qual el seu marit Dominique Pelicot, entre el 2011 i el 2020, drogava i narcotitzada...
Una de les grans notícies que ens ha portat aquest calorós estiu ha estat el descobriment de l’alcaldia barcelonina que a l’ombra, sombra diem en barceloní, fa més fresca que al sol. En semblant circumstància, Arquimedes de Siracusa submergint-se en una banyera, va sortir corrents nu...
En Pepitu era un home formal, casat i amb fills, treballador, pagava regularment la hipoteca, fet a la catalana, vestit correctament i sense estridències, no tenia ni una multa de trànsit, ni per aparcar malament, tots els títols els havia obtingut estudiant a la universitat...
Realment quan la gent als 15 anys et pregunta què és una espardenya perquè no ho ha sentit mai, no saps si explicar-li que és com una sabata d'aquestes d'ara, però sense llums que s'encenen al caminar, o posar-te a plorar perquè entens que no llegeixin,...