31 maig Dia 11

La distància social ens ha aprimat la pell. La hipersensibilitat aflora a la mínima al carrer, on qualsevol excusa és bona perquè llancem una mirada, si no un estirabot, a l’altre. Tot indica, a més, que la condició humana té uns límits. Detecto que als darrers dies la gent ha esdevingut més susceptible, fins i tot irascible; un comportament que ha anat en paral·lel amb el relaxament de normes… i d’actituds. Ens han ofert un dit i ens hem agafat el braç fins a l’aixella. Jo mateix m’arribo fins a Fabra i Puig, el lloc que em resulta més proper on l’ajuntament ha habilitat zones per passejar pels vianants perquè no gosa tocar la Meridiana, malgrat que aquests dies hi ha carrils imprescindibles. Allà constato el relaxament dels controladors del trànsit, que permeten el pas de més vehicles dels que correspondria. Al capdavall, quatre guàrdies fan petar la xerrada sense els dos metres de rigor. Només un lluu mascareta. Deu ser de la secreta, però el cotxe que tenen a tocar no és l’habitual Hyundai Ioniq gris (que per cert es fabrica a Corea i a Malàisia i no a Martorell) que circula pel barri. Passo per davant de dos supermercats Mercadona i constato que la cua de dies enrere s’ha reduït a la cinquena part. És clar: és final de mes. La del menjador social, en canvi, s’allarga. Això tot just comença…

Jordi Vilagut