12 juny Dia 23

En aquesta ruleta que s’ha convertit la decisió de passar a una fase o no, em permeto apostar que aquest dilluns Barcelona, i per tant el nostre barri, passarà a Fase 3. Ho diuen unes dades que estan tan cuinades com les de les enquestes. Quan et cal cobrir un objectiu, les xifres les pots maquillar a la carta. Aquí tothom ha fet i fa els ulls grossos. Ara comencen a aflorar casos de coronavirus al nostre país ja al mes de gener, i 20.000 contaminats més. No gosen parlar dels milers de morts que molt probablement no afegeixen a les xifres oficials, per no entrar en contradicció amb la voluntat de tirar endavant l’economia al preu que sigui. Quan tothom estigui de vacances ja serà el moment de deixar anar que, en realitat, hi ha hagut gairebé un 50% més de difunts per la Covid-19; quan tothom estigui a la platja o distret amb el futbol que dia sí dia també ens sortirà per les orelles. Tendim a la relaxació, i a l’igual que, de mica en mica, la majoria s’ha anat mostrant més lax amb les normes, malgrat que ens puguem escandalitzar si s’esdevé l’anunci de la mortaldat amagada de seguida hi haurà quelcom que ho taparà; o simplement ens n’oblidarem, com ja comencem a oblidar com de silenciós i de lliure de fums era el nostre barri fa unes setmanes. Ara vivim en aquell “impasse” en què ni som lliures per fer vida normal ni gaudim dels petits avantatges d’aquell confinament estricte. Potser per això cal forçar el pas. Que després no ens penedim d’anar massa de pressa…

Jordi Vilagut