27 maig Dia 7

He perdut ja la noció del que és activitat essencial i activitat habitual. Potser és que ja no hi ha distància entre l’una i l’altra. Com gairebé no hi ha distància entre la que trobo avui entre dues llaunes de cerveses dipositades incívicament sobre una tanca a escassos nou centímetres d’una paperera. Si els comportaments incívics m’enerven, l’incivisme provocat, provocatiu, em treu de mi. Una mica més enllà, a la mateixa plaça, una cadira de les que us esmentava abans d’ahir arrancada i desmuntada a tocar del parc infantil. Peus i braços metàl·lics, a l’espera que algun ferraller els aprofiti, romanen recolzats a la tanca mentre els taulons de fusta algú ha gosat entaforar-los a la paperera. Més enllà, dins el recinte preservat, i ara precintat, per als infants, dues llaunes més de cervesa que evidencien el desvergonyiment amb què han actuat els amos de la nit, que també han deixat una elegant copa de vidre en un racó; curiosament encara ningú no l’ha trencada. És el mateix incivisme que he vist al parc de la Pegaso, on els gossos han envaït, i malmès, una zona on teòricament estava vedada la seva presència. És a tocar de la caserna de la Guàrdia Urbana; un cos que, per a això sí, observa distància social; cada cop més distància social; cada cop més distanciada de la societat.

Jordi Vilagut