Veure’l caure: entre el dolor d’uns i el “per fi” d’altres

Avui som aquí. Sota l’edifici. Mirant-lo caure. Amb càmeres a les mans, però també amb alguna cosa més difícil d’explicar: un nus a la gola, una barreja estranya entre tristesa, alleujament i ràbia. Hi ha qui fa fotos en silenci, qui comenta, qui recorda. Hi ha...