Si les reflexions d’aquest diari incorporessin títol, avui l’hauria encapçalat com a “Diafonia en re sostingut”. Crec que resumiria d’una manera musical el que ha estat aquesta etapa, en què hi ha hagut molt soroll inútil, gens harmoniós, i que l’aportació a la societat ha...
Confesso que no he seguit gaire les intervencions d’aquest personatge que ha volgut immergir-se a totes les cases aprofitant el confinament i que li diuen Fernando Simón. L’individu en qüestió va deixar d’interessar-me des del dia en què va dir allò que el 56% dels...
Aquest dilluns he sentit l’alcaldessa de Barcelona reconeixent que la ciutadania està desorientada i ja no sap en quina fase està. Probablement és la mostra de sinceritat que tothom estava esperant, davant la deplorable gestió comunicativa d’aquesta crisi pandèmica per part dels polítics de tots...
Ens han esborrat els somriures. Si la mascareta amaga un dels trets més definidors del nostre rostre, les conseqüències derivades de la situació han aconseguit esvair la felicitat que se’ns dibuixava a la cara. Es percep en la majoria dels qui desafien el contagi i...
Què queda d’aquells primers dies de confinament? Què queda ara que esgotem els darrers dies de desconfinament? Què queda d’aquelles consignes en què en sortiríem reforçats? En queda res d’aquells sentiments en què expressàvem que canviaríem els nostres valors? En queda res d’aquelles frases en...
Em toca empassar-me les paraules d’ahir, perquè dilluns seguirem en Fase 2. Malgrat que tot indica que serà per pocs dies, perquè des de l’ajuntament ja han començat a posar el crit al cel i, sobretot, a posicionar-se a favor d’aquell públic més procliu a...
En aquesta ruleta que s’ha convertit la decisió de passar a una fase o no, em permeto apostar que aquest dilluns Barcelona, i per tant el nostre barri, passarà a Fase 3. Ho diuen unes dades que estan tan cuinades com les de les enquestes....
Fa un parell de dies em referia a la pràctica adoptada per la majoria de persones pel que fa a la mascareta. La gent gran és la més la utilitza, i és en aquest col·lectiu on detecto més sensibilitat i, sobretot, més temor respecte al...
Definitivament, ens hem begut l’enteniment. Que el futbol era l’opi del poble poca gent ho dubtava. Però aquesta darrera etapa ha estat d’allò més surrealista. Davant la manca de matèria primera, des de les televisions ens han volgut anestesiar amb imatges de partits de Bielorússia.;...
El barri, la ciutat, ha recuperat pràcticament la normalitat. L’única diferència que hi trobo, gairebé, és comprovar que la majoria (repeteixo: la majoria) de persones circulen amb mascareta. N’hi ha, però, de ridículs. Són aquells que la porten penjada al coll...