Definitivament, ens hem begut l’enteniment. Que el futbol era l’opi del poble poca gent ho dubtava. Però aquesta darrera etapa ha estat d’allò més surrealista. Davant la manca de matèria primera, des de les televisions ens han volgut anestesiar amb imatges de partits de Bielorússia.;...
El barri, la ciutat, ha recuperat pràcticament la normalitat. L’única diferència que hi trobo, gairebé, és comprovar que la majoria (repeteixo: la majoria) de persones circulen amb mascareta. N’hi ha, però, de ridículs. Són aquells que la porten penjada al coll...
Si sempre es parlava de passar més gana que un mestre d’escola, a partir d’ara aquesta professió potser viurà una etapa privilegiada. El distanciament que es reclamarà a les aules exigirà reforçar les plantilles dels centres, com ja ha anunciat la Generalitat, la qual cosa...
Un dels aspectes personalment positius d’aquesta etapa ha estat espolsar-me de sobre l’addicció a Twitter. Aquesta xarxa social se’m menjava temps irrecuperable que després maleïa haver malbaratat amb la de coses alternatives, i molt més enriquidores, que destinar temps a aquest abocador de mala llet...
En aquest desconfinament es produeix aquella circumstància que, si la gent no s’adapta la norma, adapta la norma a la gent. Quantes vegades no hem vist en parcs corriols espontàniament generats pels usuaris perquè els seus dissenyadors no havien previst que els visitants optarien per...
Algú em fa una observació respecte al que deia ahir de prendre’s una cervesa a quarts de vuit del matí. No seré jo qui censuri el dret a gaudir d’aquest privilegi; simplement em limito a constatar una pràctica que, penso, no era habitual (ahir vaig...
Quan començava la crisi de la Covid-19, ens parlaven d’aplanar la corba. Ens enfrontàvem a un escenari en què la malaltia amenaçava amb enfilar-se de manera vertiginosa i es va recórrer al confinament perquè l’evolució de la pandèmia fos més lleu i el pic fos...
He de confessar que dilluns m’esperava un més alt nivell de trànsit, de cotxes que sortien de la ciutat per anar més enllà, tant se val on. És clar que una cosa és poder anar a fer un arròs i una altra d’excursió, i davant...
El passeig a la franja matinal m’ha permès constatar que hi ha més cues davant l’estanc que davant la farmàcia. Tot i això, res a veure amb la que es forma davant el menjador social...
Avui és el dia de l’expansió. Després de més de dos mesos i mig sense poder sortir de Barcelona, tenim l’oportunitat de treure el nas més enllà de la ciutat. Si volem anar a Montserrat, però, caldrà fer-ho per el Bruc o Collbató; Monistrol forma...