16 set. 16 de setembre: Fa cinc anys moria Núria Gispert.
La tarda del dimecres, 16 de setembre de 2020 m’arribava la trista notícia de la mort de la sagrerenca Núria Gispert, patia un càncer i no va superar la intervenció a la qual fou sotmesa. Nasqué al 6 de juny de 1936 a l’actual 169 del carrer Gran de la Sagrera, on menys els mesos de guerra que pels bombardeigs passà refugiada al Vallès, va viure-hi fins que es va casar amb el metge Enric Vidal, que residiren uns centenars de metres més enllà, a Neopàtria, 64.
Neta del metge i regidor republicà per Sant Martí de Provençals i per Barcelona Bonaventura Gispert Brull, i filla del metge sempre vinculat a la Sagrera Bonaventura Gispert Vilà i de Josefina Feliu Pich, estudià a Jesús i Maria, després el batxiller a Barcelona i obtingué el títol de magisteri, però des del catorze anys feia tasques de voluntariat en moviments catòlics, mestre de criatures de mare soltera, prostitutes i marginats de barris suburbials.
Lluitadora sempre, participà en la dècada dels seixanta i setanta en les AMPA’s del Col·legi Mare de Déu dels Àngels i de Jesús, Maria i Josep, en la fundació de l’Associació de Veïns de Sant Andreu, amb la del Club Natació o l’històric Grup drets humans Sant Andreu.
Escollida regidora pel PSUC en les primeres eleccions democràtiques el 1979, reelegida pel PSC, va romandre a l’Ajuntament fins al 1995, amb nombroses iniciatives socials, en especial engegar els nous centres cívics que sorgiren en els primers ajuntaments democràtics.
El 1995 va ser cridada per l’arquebisbe de Barcelona a formar part com a dona laica del Concili Provincial de la Tarraconense, entre 1998 i 2004 va ser directora de Càritas Diocesana de Barcelona i presidenta de Càritas Espanya entre 2002 i 2004, en dimitir segui el seu compromís progressista amb la defensa de la cultura catalana a través de les Fundacions Pere Tarrés o Olof Palme, ensems de nombroses entitats culturals o solidàries, participant en tertúlies radiofòniques, debats o conferències.
Creu de Sant Jordi 2002, Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya 2013, pregonera de La Mercè 2014, molt estimada a la Sagrera i a Sant Andreu, potser és on menys reconeixements va tenir, fora del caliu i l’afecte dels seus veïns. Ara, en complir-se els cinc anys de la seva mort ja és possible atorgar a un carrer el seu nom, caldria que des d’avui sorgís a través de les entitats la iniciativa de fer-ho i homenatjar a una dona lluitadora i compromesa des de la infantesa fins als darrers moments de la seva vida.
Joan Pallarès-Personat