Encara venen temps pitjors

Encara hi ha gent que diu que ens en sortirem enfortits de la pandèmia que ara sembla que rebrota per voler córrer massa, gent que diu que millorarem com a persones, i el primer que és evident és que encara no hem sortir del mal...

Posa’t bruta

Escric aquest article vint-i-quatre hores abans d’una manifestació convocada a la plaça Sant Jaume. Ho adverteixo perquè no hi hagi temptacions de vincular-lo amb una campanya contra l’actual govern municipal. I també ho vull fer constar perquè la imatge que acompanya aquestes ratlles correspon a...

Les rebequeries. Primera part

Abans de res, estimada persona adulta que estàs llegint aquest article, m’agradaria dir-te que és normal que els infants facin rebequeries i et diré el perquè....

De fiar, apuntar i pagar

Hi ha alguns establiments, sobretot bars, amb una majòlica on s’indica que avui no és fia, però si demà; d’altres que només es fia als majors de noranta anys que vagin acompanyats dels seus pares, o sigui que, en cap cas, mai no es fia. ...

El comerç, al barri

El comerç més antic del barri, mentre no hi hagi qui acrediti el contrari, és a punt de tancar (si és que no ho ha fet encara; fa dies que no hi passo per davant). La darrera imatge que tinc de Can Gerardo, aquella botiga...

Caure la xarxa o caure a la xarxa?

Com una premonició, en La Trabucada de diumenge passat, explicava les meves cuites personals en haver-me quedat sense mòbil en un viatge a l’estranger, dels inconvenients que suposava, de la incomprensió social gairebé discriminatòria a qui no porta un mòbil i de la tranquil·litat que...

La Sagrera, endarrere

Tiro endarrere; molt endarrere. Perquè La Sagrera que vaig conèixer queda molt endarrere. Més de mig segle endarrere. Llavors aquell era un barri que havia quedat partit per una autopista (els punts quilomètrics a la mitjana així ho certificaven) i que ens condemnava a superar-la...

El tren de la vida

La vida no és més que un viatge amb tren. Ple d'embarcaments i desembarcaments, esquitxat d'accidents, sorpreses agradables en alguns embarcaments, i profundes tristeses en d'altres....

Al cel no hi ha cobertura

Les sabates sempre són més còmodes quan portes unes espardenyes de recanvi. M’ha passat aquests dies a Itàlia, quan a mig viatge se’m va morir el mòbil, una mort cruel, que em diu el tècnic que no té resurrecció possible i tot i que encara...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies