La senzillesa és molt elegant

Fa un parell de mesos, quan encara no havia arribat la calor, esmorzant a una granja del barri, menjava tranquil·lament la meva torrada quan sentia com a la taula del darrera un home parlava d’alimentació sana....

La mel als llavis

Dilluns passat, la sessió prometia. El veïnat estava convocat, a La Torre de La Sagrera, a la primera de les sessions participatives sobre els entorns de l’estació intermodal Barcelona-La Sagrera....

Vanitas vanitatum et omnia vanitas

Aquesta setmana he assistit a un lliurament de premis i guardons d’una institució cultural prou reconeguda del nostre país. Els premis fa pocs anys que s’atorguen, és lliuren sempre el mateix dia, coincidint en una diada significativa gremialment, i des de la primera edició, que...

El Sant Joan que vaig conèixer

El Sant Joan que vaig conèixer era molt diferent al d’ara. La generositat de les fogueres contrastava amb l’austeritat de la coca, el cava i els petards, a diferència d’ara, en què ens gratem més la butxaca per omplir la taula i eixordar el veïnat...

Qui té pressa, perd el temps

La forma més segura de perdre el temps, és tenir pressa. La pressa és la pitjor companya en qualsevol feina o viatge, la manera més eficaç d’amargar-nos la vida i, massa sovint, la pressa és el reflexe de la supèrbia i prepotència de qui vol...

Un insult als que reivindicàrem La Barraca

Mai no vaig entrar al cinema Imperial. Vaig conèixer aquesta sala del carrer Martí Molins quan ja havia abaixat la persiana i els rètols que l’identificaven ja quedaven força malmesos....

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies