Soc Pere Puig, per servir-vos. Els soldats em van acabar anomenant “Tinent Sant Pere”, pel motiu que explicaré. Soc un paio més alt que la mitjana, fornit i moreno. He estat oficial de les tropes carlines. Deien, i no és per dir-ho, que m’esqueia molt...
Ser cortès i educat diu molt d’una persona, però potser tothom hauria d’establir un límit a la seva galanteria, un topall en el qual, com la vàlvula d’una olla a pressió, quan es superen uns nivells de prudència ens avises començant a xiular, a vegades...
Fa anys vaig conèixer un paio que col·leccionava propaganda d’audiòfons, realment em va semblar surrealista, com surrealistes solen ser les converses amb els amics endurits de l’orella, en especial en un cenacle que freqüento, que dels cinc reunits tres sordegen...
Quan passes hores a urgències d’un hospital perquè et fa mal la panxa, entens que vol dir política sanitària; quan no trobes escola pels fills, veus els resultats de la política educativa; quan estimes i no trobes un racó per emprendre amb la teva parella...
Conscient de la imprudència de formar part de la ínfima minoria que gosa alçar la veu no contra Sant Jordi, sinó la forma de celebrar-lo, no callaré les misèries que han convertit una festa meravellosa que com totes les tradicions té més d’invent que de...
Des d’època romana, mai a la història Europa havia viscut tres generacions en pau, entre els més grans, és insignificant la quantitat de persones que havien arribat a adults quan Hitler vivia, pocs van conèixer Stalin, o que arribessin a edat adulta en temps de...
A uns societat sana tothom s’ajuda i cap home val més que un altre. En el món rural poden existir grans odis, però normalment la gent s’ajuda, si un està malalt els veïns si cal li llauren o li fan la collita, quan un té...
De tant posar etiquetes ens hem perdut. Abans tot era molt més senzill, un era de dretes o d’esquerres, alt o baix, mascle o femella, li agradava el futbol o els toros, la carn o el peix, era de ciències o de lletres, ara no,...
Som de tradició cristiana, fins fa ben poc aquí no hi havia més tradició que la religiosa pròpia, el laïcisme o altra fe, no entraven al calendari. Avui i malgrat que la roda litúrgica continua formant part de l’imaginari i el seu llenguatge és un...
El mes de novembre de l’any 1966 vam celebrar a la torre de Jaume I, de la Barceloneta, un sopar d’homenatge a Rafael Tasis i Joan Torrents, amb motiu de la publicació de la seva Història de la premsa catalana (Editorial Bruguera), una iniciativa del...