18 març 18 de març de 1938, 88 anys del Bombardeig de la Sagrera.
El dia de Sant Patrici, 17 de març, al meridià de Barcelona, en hora solar l’astre rei surt a les sis del matí i es posa a les sis de la tarda (set hores oficial), els dies i les nits tenen dotze hores de durada i el sol surt exactament per l’est geogràfic i es posa per l’oest, sense declinacions com la resta de dies de l’any.
Aquell 18 de març de 1838 poca gent hauria d’haver dormit a la Sagrera, potser ni els infants de bolquers havien dormit aliens al neguit i l’angoixa de tota la població del pla de Barcelona, com ja no ho havien fet la nit anterior.
Van ser tres dies de bogeria, l’aviació legionària italiana, volent demostrar la seva potència i superioritat, va descarregar sobre Barcelona la que fins aleshores seria el bombardeig més gran de la història, en el qual i durant tres dies, cada tres o quatre hores, des de Mallorca en poder dels franquistes, arribava un estol d’avions carregats de bombes, que deixaven caure sobre els barris de la Ciutat Comtal.
Tot plegat va començar a les 10 de la nit del dia 16, quan quatre avions Savoia S81 van descarregar les seves bombes i, només mitja hora després, a dos quarts d’onze, tocaven de nou les sirenes i la gent tornava als refugis.
Passada la mitjanit, ja en el dia 17, altres tres S81 descarregaven la seva mortal mercaderia i així tota la nit els Pipistrelli delle Baleari, els Rats pennats, del 25è Grup de Bombardeig Nocturn no pararen de transportar i descarregar sembrant la desolació, i això continuà amb noves esquadrilles, de dia els Falchi delle Baleari, els Falcons, els Savoia S79 del 8è Stormo de l’aviació italiana, així tot el mati, la tarda i el vespre del dia 17 i van continuar bombardejant el dia 18.
Aquell 17, a les 14,05 h, va ser el del famós bombardeig a la Gran Via, davant del Coliseu, i el misteriós camió d’explosius que viatjava des dels polvorins de Montjuïc, fins a l’estació de mercaderies de La Sagrera.
Aquella nit del 17 al 18 va tocar l’alarma a un quart de dues de la matinada, de nou a un quart de cinc, patint llavors la ciutat el vuitè bombardeig, quan a les set tocava de nou l’alarma poc sabien on seria el novè llançament d’aquells dies.
La Sagrera, la seva estació de mercaderies, la Carretera (Carrer Gran), el carrer Estevanez (Garcilaso), Oliva, 12, Bofarull, 155 (Ciutat d’Elx) van ser bombardejats per tres avions Savoia S79 pocs minuts després de les set del matí del dia 18 de març de 1938, el sol baix, havia sortit elevant-se per la Mediterrània.
Acabat el novè bombardeig encara continuaren les alarmes i els atacs fins al darrer, a les tres de la tarda del mateix dia 18, multitud d’alarmes, 14 generals i 12 bombardeigs en unes 44 hores de malson total, obeint una ordre directa de Mussolini, ja que l’aviació italiana actuava dins del bàndol franquista amb una total autonomia dins de les directrius generals. 44 hores que pel cap baix s’estima que moriren 875 persones i 1.500 resultaren ferides de consideració.
Avui, 88 anys després a la Sagrera, a la Torre de la Sagrera, es conserva un dels refugis on els veïns i les veïnes es protegien d’aquella barbàrie, un refugi que podem visitar i que obre les portes els divendres a la tarda i els dissabtes al matí amb reserva prèvia, una visita que no és només record i coneixement històric, sinó que significa un petit homenatge, un reconeixement, a aquells que van patir els horrors d’una nova arma de guerra: l’aviació.
Joan Pallarès-Personat
Fotografies Joan Pallarès-Personat