22 set. Escenaris postpandèmia als barris de Barcelona
Després del primer embat d’una pandèmia global que ens va sacsejar la vida el març del 2020, un dels debats que segueixen oberts i ple d’incerteses és el d’imaginar de quina manera i fins a quin punt la forma de vida de les grans ciutats ha de canviar.
No resulta senzill fer pronòstics, ni saber del cert fins a quin punt haurem de construir unes noves formes de convivència. El que sí que sabem és que el creixement a partir de concentracions de persones i d’activitats en nuclis urbans, suburbans o metropolitans no és una opció de futur viable.
L’escenari social postpandèmia que es dibuixa des de certes administracions amb un preocupant desig de retorn a la normalitat que vivíem abans del mes de març. Això ni és ni possible ni desitjable. A banda de la necessitat de corregir mancances estructurals que afectaran a tots els sectors socials imprescindibles per mantenir la vida -serveis sanitaris, habitatge, comerç, serveis socials i de cures- tenim una oportunitat, potser l’última, de revertir una inèrcia per evitar un retorn a una normalitat prepandèmia que era part important del problema.
Tanmateix el nou escenari ha de ser el resultat d’un model que haurem de repensar entre tots. Cal, per tant, encetar aquesta mena de debats des dels barris i des de diferents sectors per no perdre la iniciativa en enfront del model que es proposa des del poder polític i econòmic que sovint no coincideix amb una mirada a llarg termini d’una ciutat que molts teníem la impressió que se’ns havia escapat de les mans. Potser tenim la certesa dels errors que no volem repetir. Ara ens calen propostes per un futur més sostenible on sabem que la vida ha de posar-se al centre.
Jordi Sánchez • Gestor Nau Bostik