04 des. Brindis sense bombolles

Fa uns quants dies es compliren 40 anys a La Sagrera d’una visita inusual. Coincidint amb la Festa Major del barri, en Joaquim Mª Puyal i Ortiga, mestre de la Comunicació, i en especial del Periodisme Esportiu, fou l’encarregat del pregó del 1980; possiblement el 16 de novembre.

En Joaquim Mª Puyal, doctor en Lingüística, havia començat la seva carrera professional com a periodista a Ràdio Barcelona, on fou l’encarregat de fer les transmissions del Barça, les primeres en llengua catalana, que després trobarien continuïtat a Catalunya Ràdio, amb “La TDP”, la “Transmissió D’en Puyal” (un invent, aquesta denominació, ja del segle XXI).

No obstant això, es feu molt popular amb la presentació del programa Vostè Pregunta, al circuit català de TVE. Precisament el mestre Puyal va aprofitar la seva intervenció, realitzat a la plaça dels Jardins d’Elx, just davant de l’antic carrer Oliva, per convertir el pregó en allò que ell més dominava en aquell moment: les entrevistes. Recordo que va fer pujar diversos personatges amb protagonisme al barri, com ara el president del Sagrerenc, per preguntar-li per l’evolució del club i del primer equip; també devia interessar-se per la Comissió de Festes o per l’Associació de Veïns.

Nous temps

Eren uns altres temps aquells, en què en Puyal no havia adquirit el protagonisme que trobaria quan, un cop estrenada TV3, tres anys després, presentaria i/o dirigiria programes tan emblemàtics com “Vostè Jutja”, “El Joc del Segle” o “La Vida en un Xip”. La Festa Major, recuperada pocs anys abans, també generava una altra il·lusió; en especial pels nous temps que es vivien socialment, amb l’obertura a una democràcia amb què ens les prometíem més feliços (ignorants que, només quatre mesos després, es produiria un cop d’Estat que, de retruc, provocaria una LOAPA… i tot el que vindria després; però això ja són figues d’un altre paner).

En Puyal va deixar un bon regust de boca en el seu pas per La Sagrera. Probablement és dels pregoners més popular que hem tingut al barri, i poc podíem imaginar que, gairebé una dotzena d’anys més tard, dues paraules seves quedarien a la memòria dels amants del futbol i, en especial del Barça: Xuta Koeman…

Aquell 20 de maig del 92 molts devíem brindar amb cava per aquella primera Copa d’Europa blaugrana. I possiblement aquella Festa Major de La Sagrera vam brindar per “primer cop” amb cava. Sense poder certificar-ho documentadament, va ser llavors quan vam començar a anomenar “cava” al que fins llavors en dèiem “xampany”, malgrat que s’hagués produït a Sant Sadurní d’Anoia. Poc abans, el 1977, Liza Minnelli havia protagonitzat un spot televisiu d’una coneguda marca de vi escumós que esdevindria un clàssic, fins al punt que, en arribar les dates nadalenques, tothom es preguntava qui seria l’estrella l’anunci de les cèlebres “bombolles”.

Un sagrerenc amb les bombolles nadalenques

Moltes varen ser les celebritats que van tenir l’honor de posar glamour a la singular creativitat publicitària, des de Gene Kelly fins a Shirley Mac Laine, Victoria Principal, Raquel Welch, Jacqueline Bisset, Josep Carreras, Paul Newman… o un sagrerenc d’adopció, com en Llorenç Santamaria, que precisament ara farà 40 anys es va ajuntar amb personalitats com ara Bárbara Rey, Margaux Hemingway o Sydne Rome per acompanyar les noies que emulaven les bombolles.

Va ser llavors, el 1980, quan els productors catalans d’escumós van decidir incorporar varietats de raïm diferents a les autòctones, com ara el chardonnay. El boicot al cava no hi era ni se l’esperava.

Amb el pas dels anys, les bombolles han anat evolucionant. Les d’aquest cava ja no són el que eren, i al nostre entorn s’han anat inflant conceptes com la bombolla immobiliària i, més recentment, la bombolla de convivència; un concepte que aquest Nadal està cridat a tenir més protagonisme que les de l’escumós que puguem destapar per brindar.

La política erràtica de comunicació

Continuant amb la política erràtica de comunicació, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, un doctor que al principi gaudia d’un mínim respecte tant per l’assenyat que semblava el que deia com pel to que empra a l’hora d’expressar-se, ens sorprenia amb un galimaties de recomanació pel que fa a la celebració del Nadal. Després d’anunciar que la Generalitat permetrà trobades de fins a 10 persones i de no més de dues bombolles, el doctor Argimon afegia que “sabem que és possible que s’afegeixi una tercera bombolla, però mai reunir-se més de dues terceres bombolles simultàniament”.

Pinten bastos. Amb aquestes indicacions tan etèries, volubles, volàtils, escumoses… i amb una gens menyspreable part de la població més preocupada de com eludir les normatives que a observar un mínim sentit comú, tot sembla abocat al fracàs. Me’n vaig adonar l’altre dia, escoltant el radiofonista de capçalera d’aquest país, intentant promoure la viu-viu entre l’audiència, tot preguntant a un portaveu del Procicat si, amb una entrada de teatre per a una funció en una altra població es podia anar a veure un parent que visqués en aquest municipi. Ganes de confondre el personal en comptes d’incentivar un mínim sentit cívic. Voler obviar que aquí ens la juguem tothom, i que l’èxit de sortir de la pandèmia depèn de l’esforç solidari que no és només que la suma de la responsabilitat col·lectiva.

Black Christmas

Es parla d’un gener fatídic pel que fa a l’escampament de la pandèmia i d’una tercera onada letal, però potser, veient com s’encara aquest mateix pont de la Immaculada (que lamentablement pinta que d’immaculat en tindrà poc i que pot afectar la constitució de qualsevol ésser humà per molta mascareta que gasti), és possible que no arribem en condicions ni a Nadal. Empatxats del Black Friday, acabarem provocant un Black Christmas de conseqüències impredictibles. Per Nadal, ens volem empatxar en companyia, fins i tot amb la d’aquell cunyat que no suportem perquè enguany estem disposats a tots per celebrar aquesta festa que altres anys es veu que no era tan important o no ens ho semblava. Empatxar-nos i no ser enxampats amb més bombolles del compte.

Mantinguem la sobrietat; i el sentit comú; i la solidaritat; i la responsabilitat. Enguany no es tracta de brindar amb Trinaranjus; però sí sense bombolles.

Jordi Vilagut