21 set. Com ajudar els infants a superar la por

M’agradaria començar comentant que és molt important saber que quan un infant té por es troba en una situació d’indefensió molt desagradable.

Per tant, no el renyis ni li diguis que ha de ser valent i, sobretot, mai, però mai, el ridiculitzis ni facis burla de la seva por.

La nostra feina com a persones adultes de referència és acompanyar amb confiança i fermesa. En aquests casos, el primer que farem és ser al seu costat, donar-li la mà o fer-li una abraçada i transmetre-li amb el nostre llenguatge corporal amor, respecte, confiança i tranquil·litat.

Mantenir la calma.

Hem de procurar no perdre els nervis —almenys amb facilitat— perquè llavors afegim un neguit extra al que ells ja senten. En funció del nostre comportament davant d’una experiència de temor per part de l’infant, aquest pot servir per tranquil·litzar-lo o per reforçar la por que sent.

Imagina’t per uns instants que ets dalt d’un avió volant a gran alçada. De sobte se senten sorolls, l’avió comença a fer moviments no habituals i tu, en un acte reflex, mires el personal de vol. I resulta que veus expressions de pànic o, fins i tot, d’histèria a la cara d’aquestes persones. Què pensaràs? Probablement que l’avió està a punt de caure i que ja no ho explicaràs. En canvi, si veus que el personal de vol —sentin el que sentin per dins— manté un posat tranquil i fins i tot somrient, el teu nivell de neguit i ansietat baixarà. Nosaltres som com el personal de vol del viatge que estem compartint amb els nostres infants, i per a ells és important que mantinguem la calma davant de qualsevol situació.

Parlem amb els nostres infants sobre què els fa por.

Busca llibres a la biblioteca o a les llibreries que parlin sobre la por o sobre els temes dels quals té por el teu fill o filla i aprofita el fet de compartir aquest llibre amb ells per parlar-ne.

Facilita tant com et resulti possible que puguin expressar les seves pors; tot el que compartim es fa més lleuger. Demana’ls que dibuixin allò que els fa por. Dibuixa tu també alguna cosa que t’hagués fet por durant la infantesa i llavors posa alguna cosa al dibuix que la ridiculitzi. Comença tu. Això donarà una nova visió al teu fill i no trigarà gaire a fer el mateix amb els seus fantasmes.

Inventeu-vos o adopteu una cançó antimonstres nocturns.

Agafeu una cançó que us agradi i li canvieu la lletra. Digueu coses divertides i absurdes. Rieu junts. Riure’s del que provoca por, fa que aquesta es vagi fent cada cop més menuda i més fàcil de superar.

Expliquem-los allò que passa a la família d’una manera entenedora per als infants.

Si a la família hi ha una persona greument malalta, si els pares s’estan plantejant separar-se, si algú mor o qualsevol altre esdeveniment dur que afecti la família, se li ha d’explicar a l’infant, evidentment adaptant l’explicació al seu nivell de comprensió i en funció de la seva edat.

No fer-ho comporta que l’infant es munti la seva pròpia pel·lícula de terror. Ell percep el malestar, l’angoixa, la preocupació que tenen els adults i si no li expliquen què passa, l’infant construeix el seu propi infern. No tingueu por d’explicar-li qualsevol cosa que afecti la família, entendrà i acceptarà millor allò que li expliqueu que no pas allò que li amagueu.

Creem un entorn de seguretat afectiva.

Un entorn en el qual l’infant percebi que som al seu costat, que ens importa, que el respectem i que, sobretot, l’estimem pel sol fet d’existir i de manera incondicional.

Valorem-lo positivament i reconeguem a l’infant els esforços que fa per vèncer les seves pors. Així, a poc a poc, es veurà amb més força per anar enfrontant i superant les dificultats que se li presentin a la vida.

Acompanyem els infants en allò que els fa por.

Si el teu fill té por de fer alguna cosa, acompanya’l. Si té por d’entrar a casa quan encara no hi ha ningú perquè és tot fosc, agafa’l de la mà i enceneu junts el llum del rebedor. Aneu entrant a casa agafats de la mà i aneu encenent els llums a mesura que entreu. Mentre ho feu, ves-li parlant amb veu tranquil·la del que et vingui al cap. Mou-te amb naturalitat i somriu. Aquesta calma arribarà al teu fill i assimilarà que tot està bé.

Siguem comprensius amb les seves pors.

Als adults, que ja tenim en molts casos la imaginació atrofiada, les pors dels infants ens poden semblar ridícules; és important que ens posem al lloc de l’infant i entenguem que aquestes pors que té de monstres, de la foscor… per a ell són reals. En funció de la nostra actitud com a adults i de com vagi l’evolució psicològica de l’infant, aquestes pors estaran més o menys controlades.

És molt important per als nostres fills sentir que ens interessem per ells, que els comprenem i que els acompanyem perquè vagin descobrint que aquestes pors no són reals.

Parlem amb ells, deixem que ens expliquin les seves pors.

Podem començar nosaltres a explicar-los les pors que havíem tingut quan érem infants, això farà que vegin que no són els únics que tenen pors i que parlar-ne i compartir-les les fa més menudes. Saber que nosaltres també hem tingut por de coses que els adults no en tenen, els genera confiança i facilita que comparteixin amb nosaltres allò que els fa temor.

El reforç positiu.

Cada cop que el teu fill faci alguna cosa, algun gest per intentar superar les seves pors, felicita’l. És important que li reconeguis aquest esforç. No és fàcil, però ell ho intenta; mereix que li ho valoris.

Li pots dir clarament: «Et felicito i t’admiro! Sé que no és gens fàcil aquest esforç que fas, però ja veuràs com val la pena.» Tot seguit, li pots fer un petó i/o una abraçada. T’asseguro que això és molt més estimulant per a l’infant que si li compres alguna cosa com a premi.

L’automodelatge. Una eina molt útil de la PNL (Programació Neurolingüística)

Quan el teu fill tingui por d’alguna cosa seu al seu costat i recorda-li algun fet passat del qual ell tenia por i la va superar.

Feu-ho junts. Quan comencis, demana-li que recordi com es va sentir quan ho va superar, què pensava, què passava pel seu cos, etc. Veuràs que el teu fill només necessitarà una petita empenta i tot anirà fluint sol.

Si no hi ha cap esdeveniment viscut per ell perquè encara és petit, agafa un conte en el qual el protagonista sigui un infant que supera una por, i fes el mateix joc. Pregunta-li com creu que se sent el nen quan ha superat la por, què li passa pel cap…

El poder dels contes.

Tant a les biblioteques com a les llibreries trobaràs un grapat de contes que expliquen històries amb protagonistes que superen pors o que viuen diverses adversitats que, finalment, vencen.

Aquests contes són una eina molt bona per a mostrar als infants que altres persones tenen por d’allò que ells temen, però que ho han superat. També els ensenyen que, passi el que passi, sempre hi ha una sortida.

Deixem de tenir por de tot allò que hem après a entendre.
                                                              Marie Curie

Janet Recasens