28 set. La cançó enamorada de la Sagrera
Digues palmeres i camins amples,
digues sardanes i mots d’amor.
Digues treball o digues gaudi,
promeses tendres, saba novella,
el cop de mà de gent que s’ajuda.
Digues mosaic de gents de totes bandes,
digues groc ginesta, roselles vermelles,
ampla avinguda Meridiana,
portal d’accés de Barcelona.
Sota un cel blau,
Prop del mar tan blau
Digues les fàbriques,
masos i hortes,
ara colgades pel totxo i l’asfalt,
i el Rec Comtal
i, enllà, el vell poble.
Digues les petges d’amistats fondes,
múltiples vincles de bon veïnatge…!
Hola, alat Pegàs!, que te’n vas nord enllà,
ràpid corser que has vingut de l’Àfrica…!,
travesses ara el pont de Calatrava,
i pastures al Parc Sant Martí,
sota un cel blau,
prop del mar tan blau…
Blau…,
porxo de temple,
Blau…! Bressol dels somnis!
***
Digues Sagrera, solar de treva,
bressol dels somnis,
plaça porxada, espai de pau, acollidor,
tan engrescador…
Tan catalana, somniadora,…
rosa dels vents,
bressol dels somnis,
ciutat de pau,
acollidora!
***
Viles romanes hi descobreixen,
restes de refugi de la cruel guerra,
però la font del Gaig hi és reposada.
La Sagrera Es Mou,
bullen la Bòstik i l’Espai Trenta,
hi ha hagut barbàrie vers el votant (Estel!)
i a l’Estació obres eternes
i corrupció!, però ara el cel és blau
i surt el sol i a les places
juguen els infants,
juguen i riuen
i llurs papes garlen
sota un cel blau,
prop del mar tan blau.
Digues les fàbriques,
masos i hortes,
ara colgades pel totxo i l’asfalt,
i el Rec Comtal
i, enllà, el vell poble.
Hola, alat Pegàs!,
que te’n vas nord enllà,
ràpid corser que has vingut de l’Àfrica…!,
travesses ara el pont
de Calatrava,
i pastures al Parc Sant Martí,
sota un cel blau,
prop del mar tan blau…,
sí, blau.
Porxo de temple!
Bressol dels somnis!
Bressol dels somnis!
Bressol dels somnis!
Lletra i música: Pere Solà i Gussinyer