21 març Dia mundial de la poesia
Cada matí, em salva la poesia.
De morir-me, d’enfonsar-me, derruir-me.
Em salva de les nits terribles,
de les hores fosques, dels dies obsolets,
dels records.
Poesia és l’impossible fet possible.
Un llibre de poesies és la tardor viva.
Els versos són les fulles verdes en terres negres.
El poeta és el médium de la Naturalesa,
que explica la seva grandesa per mitjà de paraules.
Escriu poesies, qui no té la seva ànima buida.
La poesia és una palpitació de l esperit,
és el que sent l’ànima amb veu propia.
Surt com les espurnes de la llenya,
com les bombolles de sabó,
com el crit que ens provoca l’ensurt.
Vul la poesia, avui, demà sempre,
cada dia de la meva vida.
Com a símbol infinit de la paraula més bella.
Anna Maria Casanovas