29 març Cantautores i cantautors a La Sagrera
De petita i d’adolescent vaig passar els meus anys al barri de La Sagrera, on vaig aprendre moltes coses, i entre elles el meu amor pel país, Catalunya, i per la seva llengua, el català. En època franquista recordo las classes de la senyora Montserrat que rebíem al Casal Parroquial de Crist Rei, en base al llibre de llenguatge i gramàtica El Faristol, un clàssic de les acaballes del anys setanta i principis dels vuitanta del segle XX.
Aquest ambient a favor del català era molt present en el barri i des de l’associació de veïns també s’impulsaven activitats per promoure la nostra llengua. Com adolescent recordo especialment, i amb molta estimació, els recitals de cantautores i cantautors que es feien a La Sagrera, i grups que s’aventuraven en altres gèneres, especialment durant la Festa Major, però en català.
Fa pocs dies, aquí mateix a La Sagrerina, un dels meus millors amics d’aquella època, i encara ara, el periodista i escriptor Jordi Vilagut, recordava la presència de Ramon Muntaner al barri i la força que va tenir per transmetre el llegat de poetes catalans a través de la seva música. Era una de les funcions importantíssimes que en aquells anys desenvolupaven els cantautors i cantautores del moment, i alguns conjunts.
Amb els meus companys i companyes de La Sagrera es Mou per les Lletres (LSEM) hem intentat fer memòria de la presència d’alguns d’ells al barri i ens ha sortit aquesta relació: Ramon Muntaner, Coses, Pere Tàpies, Marina Rossell, Xavier Ribalta, Jaume Arnella, Al Tall, Núria Feliu, Celdoni Fonoll, La Mulata i Dr. Prats.
El repertori era molt divers. Jo recordo especialment al Ramon Muntaner, a la Marina Rossell, i als grups Al Tall i Coses, sense oblidar-me de les encisadores nits i vespres d’havaneres. Al llistat hi ha afegiria algú que, pel que sembla, mai no va venir al barri, i a mi sempre m’ha tingut el cor robat: el Lluís Llach, sobre el qual he pogut escriure un llibre biogràfic, a partir del moment que estableix la seva residència a Porrera (Priorat) i jo estic per Tarragona, Lluís Llach, el noi de cal Vall; no perdia oportunitat per anar-lo a entrevistar!
El propi Lluís Llach, que té un àlbum que porta per títol Poetes, sempre ha defensat, i ho ha reivindicat reiteradament en els seus concerts, que aquests creadors han salvat el país perquè amb la seva escriptura, com aquell que no hi fa res, han donat visibilitat a la nostra llengua. En aquest sentit, jo hi afegiria que els cantautors i les cantautores han amplificat moltíssim la seva obra.
Mai no oblidaré les actuacions de Ramon Muntaner, Marina Rosell o Al Tall, a la Plaça Masades, a La Sagrera. Eren moments en què jo descobria la vida, estones compartides amb amics i amigues incondicionals, i amb els quals el pas del temps ha demostrat la petjada que van deixar a la meva vida, perquè cadascú ha fet el seu camí, però sempre estan allí. A més d’aquests moments emocionals en les relacions humanes, hi ha també el fet de poder viure aquests instants en la teva llengua. Moltes cançons les portes al cor perquè recordes amb elles, i en català, la descoberta de la vida, la sensació del primer amor, la ingenuïtat de que tot està per fer i tot és possible; nits de somnis, d’esperança, d’amistat…
Quan recordes aquells anys de cop i volta reps un xut d’energia i d’optimisme per seguir lluitant per les causes que admires, però també sents la necessitat d’enviar un enorme agraïment per la gran tasca que fan cantautores i cantautors, poetes i poetesses.
Per a tots aquests éssers humans tan senzills, nobles i grans alhora, avui us demano un brindis!
Cinta Bellmunt