07 juny L’hotel Infern

Un grup d’amigues van decidir passar una nit en un hotel, ja que seria una experiència nova per a elles. Es van registrar a l’hotel i van pujar a la seva habitació a deixar l’equipatge, però van notar una olor nauseabunda, com si se’ls hagués oblidat treure les escombraries o no hi hagués hagut temps a netejar l’habitació. Però, no obstant això, tot semblava estar en ordre, així que se’n van anar i no van tornar fins a la nit.

Les noies van tornar a l’habitació, la pudor era gairebé insuportable, de manera que van cridar a manteniment perquè localitzar el seu origen. El responsable de neteja va mirar sota els llits, dins dels armaris, fins i tot miro els desguassos, però no va poder trobar l’origen d’aquesta olor.

Al final, van netejar de nou tota l’habitació. El personal de manteniment i de neteja se’n va anar, però la pesta continuava emmascarada per la gran quantitat de productes que van usar a tornar a netejar a fons tota l’habitació i com elles estaven esgotades, se’n van anar al llit. Una d’elles va amagar la cartera sota el matalàs, com acostuma a fer a la seva casa.

Totes van dormir fins a ben entrada el matí, fins que els va despertar els raigs de sol que entraven ja a l’habitació, caldejant-la en extrem. L’olor va tornar a fer-se present, era vomitiu. Van tornar a cridar al departament de manteniment per a queixar-se. Aquesta vegada el director de l’hotel es va presentar amb l’equip manteniment van rebuscar pertot arreu sense resultat. No obstant això, tots van estar d’acord que l’olor era inaguantable, així que direcció va oferir canviar a les amigues d’habitació.

Van recollir les seves coses per a baixar al vestíbul, però quan la noia que havia amagat la cartera va furgar sota el matalàs, va tocar alguna cosa que semblava sospitosament una mà humana que sobresortia de dins del matalàs. Van llevar el matalàs del llit, i el van obrir de dalt a baix amb una navalla,

I de dins d’ell, van començar a aparèixer restes humanes desmembrades.

Hi havia caps, mans, peus, entranyes, és a dir, diversos cossos esbocinats que havien estat ficats dins del matalàs per a amagar-los.

Era clar que en aquesta habitació havia viscut un assassí en sèrie i que, al no poder desfer-se de tots els cossos, havia decidit amagar-los dins del matalàs aprofitant el seu ampli gruix.

A l’habitació hi havia un total de tres matalassos. Una vegada oberts els tres, van comprovar que la resta també estan plens de cossos trossejats.

Era una escena dantesca i tant les noies com el personal de l’hotel es van quedar en xoc. Ràpidament, van telefonar a la policia que no va trigar a arribar al lloc amb un equip forense.

En total, i després del recompte final, hi havia en els matalassos uns cinc cadàvers. Tots de nens. D’una edat entre els 6 i 8 anys.

A la mà d’un dels cadàvers van trobar un petit floc de pèl que segurament va pertànyer a l’assassí i que el nen en la lluita, va aconseguir arrencar-li al psicòpata.

La policia ho porto al laboratori i gràcies a això va poder donar amb l’homicida.

Es tractava del mateix amo de l’hotel. Bé, en realitat dels amos, ja que eren dos socis. Portaven fent això des de fa anys.

Una vegada preguntats als veïns si alguna vegada havien vist una cosa estranya en el comportament dels amos, varis van dir que cada any tenien el costum de canviar tots els matalassos de les habitacions i cremar-los en una gran incineradora que tenien.

Això va fer sospitar a la policia que va decidir buscar en els matalassos de la resta de les habitacions de l’hotel.

El que van trobar era el més semblant a l’infern que un es pugui arribar a imaginar.

En cada habitació hi havia tres matalassos, i en gairebé tots van descobrir restes humanes. Tots de nens. En total unes treinta víctimes.

Van ser detinguts i condemnats a pena de mort. Aquest cas va ser conegut com la massacre de l’Hotel de l’Infern.

Anna Casanovas Català