29 nov. LA NOSTRA PÀTRIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA
(premi “Llengua i Territori” impulsat per La Sagrera Es Mou per Les Lletres)
De tots els trets diferencials de Catalunya la llengua és el més important, tant que sense llengua no hi ha país. D’aquí ve l’interès dels governants d’Espanya a destruir la llengua. Saben prou que, si l’esborren, som poble mort. Fa anys que hi malden i, si no reaccionem, se’n sortiran, perquè la llengua catalana passa hores baixes.
Estudis recents mostren que la situació lingüística actual no és gens favorable. Les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès occidental, per exemple, que és on s’aplega la majoria de la població de Catalunya, tenen totes les alarmes enceses. Hem de reaccionar i ja fem tard. Escoltem què deia Joan Fuster.
La llengua no ens la regalarà ningú, l’haurem de guanyar dia a dia.
El govern té el deure de vetllar per la nostra llengua, i no ho fa prou. Cal una política lingüística ferma i decidida perquè el català sigui llengua imprescindible per a viure a casa nostra. Calen lleis i, sobretot, cal fer-les complir. Calen actuacions valentes en tots els àmbits: sanitat, ensenyament, mitjans de comunicació, transport, justícia, comerç, etc.
Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Siguem conscients que la supervivència de la llengua també depèn dels nostres hàbits lingüístics. És imprescindible que parlem en català sempre: llengua necessària de convivència, de comunicació, de la feina, per a viure plenament. Només així en garantirem el futur.
Un idioma no pot subsistir, viu, dins de la societat que li és pròpia, si no és l’idioma de tothom i practicat per tothom tothora.
Els parlants catalans ens hem de fer respectar. Hem de deixar de banda els complexos d’inferioritat. Prou de creure’ns que parlem en castellà per respecte, per educació. No, això és submissió, una actitud que ens durà, més aviat que tard, a la desaparició. Cap alt, veu clara i en català a tot arreu.
Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
Els sociolingüistes diuen que la llengua catalana té un avantatge sobre la major part de llengües en procés d’extinció: sabem que va retrocedint i podem actuar en conseqüència. Som-hi. No badem, no perdem ni un dia més, ni un segon. Fem que sigui la llengua dels joves, la llengua dels nouvinguts, la llengua de tothom. Hem d’oferir als altres la possibilitat de conèixer el català, no els neguem aquest dret.
La llengua és identitat col·lectiva, una manera de veure el món i de representar-lo, d’estructurar el pensament, de vincular-se a una cultura. No hi hem de renunciar. Quan una llengua deixa de transmetre’s, desapareix.
L’idioma és la columna vertebral d’una cultura, l’únic instrument que n’assegura la preservació.
El català és llengua oficial i tenim el dret de poder viure plenament en la nostra llengua cada dia, en tot moment. Cert que no sempre és fàcil, però no podem defallir, hem de persistir, amb l’esperança que un dia els qui vénen darrere nostre puguin viure del tot en català, amb tota normalitat.
*Totes les frases escrites amb lletra cursiva són aforismes de Joan Fuster.