09 febr. La brutícia a La Sagrera (i què hi podem fer)

Durant els darrers mesos, la brutícia als carrers de La Sagrera s’ha convertit en un tema recurrent de conversa i malestar veïnal. No és una percepció puntual ni nova.

Des de La Sagrerina ja vam abordar aquesta qüestió a l’article “La Sagrera, més neta?”. Hi tornem perquè el problema continua present i perquè, amb les obres i els canvis recents al barri, s’ha fet més complex.

Obres, canvis i desordre

Les obres que travessen el barri —necessàries, llargues i sovint poc clares— tenen un impacte directe en la neteja de l’espai públic: carrers aixecats, pols constant, voreres estretes i zones provisionals que acaben sent espais sense responsable clar.

A això s’hi afegeixen els canvis en la ubicació dels contenidors, sovint sense prou informació ni temps d’adaptació. El resultat és visible en molts punts del barri: bosses fora de lloc, deixalles al terra, contenidors desbordats en determinats horaris i punts conflictius que es repeteixen.

Incivisme i gestió

Una part del problema té a veure amb actituds poc cíviques, com deixar trastos fora d’horari o fer un mal ús dels espais de recollida. Però reduir la brutícia només a l’incivisme és simplificar massa una realitat més complexa.

La freqüència de neteja, la redistribució dels contenidors, l’impacte de les obres i el seguiment dels serveis són factors clau. Quan aquests elements fallen o no s’adapten als canvis del barri, el desordre s’instal·la amb més facilitat. La brutícia és també una qüestió de planificació, recursos i control dels serveis contractats.

Del malestar a l’acció veïnal

Queixar-se és legítim i necessari: permet compartir el malestar, saber què està passant i no normalitzar situacions que afecten la qualitat de vida. Però perquè aquest malestar tingui recorregut, pot ser útil complementar la queixa amb accions que deixin constància dels problemes.

Actualment existeixen canals municipals per comunicar incidències de neteja, contenidors o manteniment de l’espai públic —entre ells el conegut Pla Endreça—. Són eines de gestió que només tenen sentit si, a més de recollir problemes reals del dia a dia, generen respostes visibles al carrer: més neteja, millor planificació i menys desordre.

Registrar incidències no és només una forma de col·laboració, sinó també una eina de control ciutadà sobre el servei. Permet detectar patrons —on, quan i amb quina freqüència es repeteixen els problemes— i donar arguments per exigir canvis estructurals al Districte o a les empreses concessionàries.

Avisar, però també exigir

Comunicar incidències es pot fer a través del 010, l’app Barcelona a la Butxaca o els formularis web de l’Ajuntament. La resposta, però, és desigual: hi ha veïns que han vist millores i d’altres que no. Aquests canals només tenen sentit si permeten corregir problemes recurrents; si no, corren el risc de convertir-se en simples bústies de queixes sense retorn.

Fer visibles les incidències ha de servir també per exigir canvis en el servei, en la planificació de les obres i en la distribució dels contenidors. Des del veïnat i les entitats, l’acció va més enllà de l’avís puntual: assemblees, consells de barri, mapes de punts problemàtics o altres formes d’organització col·lectiva formen part del mateix procés.

Des de La Sagrerina seguirem observant i explicant què passa al barri. La brutícia a La Sagrera no és només una qüestió de percepció: és una realitat estructural que necessita respostes sostingudes.

Redacció