15 febr. La Trabucada: Història i guerra civil.
Causa tristesa constatar com la ignorància i el totalitarisme, lligats, corroeixen la societat, és una pena veure que dins del mateix món científic i acadèmic, dins del cercle intel·lectual, es donen actituds impròpies. .
El cas d’un professor de la mateixa Universitat de Barcelona que havia convertit durant dècades el seu departament en una secta, desacreditant i difamant a qui no seguia els seus mètodes i postulats, espanta i, més encara, quan ara arriba als tribunals amb acusacions d’empaitar, abusar sexualment, projectar violència psicològica i explotar laboralment, després d’anys de denúncies i avisos interns per part dels perjudicats a les instàncies acadèmiques.
La història registra casos esgarrifosos, l’agrònom soviètic Trofim Lyssenko, emparat per Stalin i per interessos ideològics, va imposar les seves falses teories, tergiversant l’ensenyament de la genètica, recorrent a purgues polítiques i repressió a qui mantenia postulats científics fins que anys després, mort Stalin i demostrada la falsedat de Lyssenko, la raó va retornar.
En història no anem millor i menys quan estudiem el segle XX, en especial els anys de la guerra civil, que tot i tenir treballs historiogràfics rigorosos, molts els interpreten segons la seva ideologia, justificant les barbaritats d’un bàndol i blasmant les de l’altre, com si en comptes d’historiadors fossin comissaris polítics o militars colpistes.
Hi ha persones que de la guerra en valoren la credibilitat d’un historiador pel seu etiquetatge ideològic. La polèmica d’unes jornades suspeses fa poc retrata l’ambient, més quan els convidats són mediàtics a la recerca de rendibilitat del titular, però encara són pitjors els pseudohistoriadors, que tot i tenir títols i llicenciatures que avalen coneixements i preparació, lluny de construir un relat històric es dediquen a la desqualificació de tot el que no els hi és útil.
Gent que s’agrupa en cercles tancats, sectaris, ideològicament fonamentalistes, afins a un bàndol, sigui el que sigui, o inclús a un sector d’aquell bàndol, sostenint posicions grotesques que, lluny d’aportar dades i arguments, els seus treballs i conferències no contenen més material que el de la difamació i desacreditació de qualsevol historiador que considerin adversari, no hi fa res no dir res de nou ni aportar dades o dir mitges veritats, per a ells, com en una guerra de trinxeres, el més important és desgastar a l’enemic com sigui.
Trist, ben trist, una cosa és estudiar la guerra civil i l’altre convertir-se en guerra civilista, un qualificatiu estès en una societat que encara manté posicions militants i sectàries en temes històrics, capaç de muntar un Vietnam per no res, però que es queda a casa quan li retallen els drets i les llibertats.
Joan Pallarès-Personat.