25 març Mort el Comte de Sert
Avui el nom de Sert a la Sagrera està completament ignorat, però des del darrer quart del segle XIX fins a mitjan segle XX, el nom de Sert era pronunciat amb reverència, la família Sert era la propietària d’una fàbrica de catifes que estava a l’actual plaça del General Moragas, on hi treballava molta gent de la Sagrera, entre ells un personatge com Martí Molins, o era director l’avi dels músics Joan i Antònia Pich Santasusana.
La visita reial a la fàbrica va fer que Alfons XIII atorgués, el 1904, el títol nobiliari de Comte de Sert a Francesc Sert i Badia, l’actual, quarts de la nissaga i ara difunt, era Francesc de Sert i Welsch, nascut el 1940, que heretà el títol el 1979, quan la família Sert tot i continuar el negoci, ja no era present a la Sagrera.
Net nebot del pintor Josep Maria Sert, marit de Misia, la musa del París d’entreguerres; nebot de Josep Lluís Sert, l’arquitecte del GATEPAC, que triomfà als Estats Units, el Comte de Sert s’havia casat amb Maria del Mar Arnús, una historiadora de l’art, filla de banquers, neta de nobles i alcaldes, gran especialista en el modernisme i també en l’obra de Gaudí i del seu parent el pintor Sert.
Les seves dues filles i un fill també destaquen en el món de l’art o de les lletres catalanes, però centrant-se en la figura del difunt, del quart Comte de Sert era tot un personatge, escriptor i gastrònom, enamorat de la bellesa i de la bona taula, progressista i d’esquerres, però monàrquic; conversador infatigable i home culte en el sentit que avui ja no es dona, amic de tothom i bon coneixedor de mil temes.
Per la seva posició no li va ser difícil alternar amb l’aristocràcia i les intel·lectualitats, Gil de Biedma, Leopoldo Pomés, Dalí i una llista interminable, autor de diversos llibres, amb incursions en el cinema, també amb tots els membres de la família implicats en la Fundació Sert, dedicada a la cura i tractament d’infants discapacitats.
Mori a Barcelona, on havia nascut, el dilluns dia 23 de març, tenia 83 anys.
Joan Pallarès.