30 abr. Les màquines TESEO: una solució que no arriba
Segurament, si heu anat recentment al CAP, us haureu fixat en una màquina a l’entrada, ja no tan nova però encara sense estrenar. És el sistema TESEO, un dispositiu que molts ja coneixen perquè fa temps que funciona en centres com l’Hospital de Sant Pau. En teoria, hauria de facilitar la gestió de visites i reduir les cues. En la pràctica, però, al CAP de la Sagrera fa més d’un any que hi és… sense funcionar, com passa a la gran majoria de CAPs.
Des de la Coordinadora de Salut de Sant Andreu, la situació genera frustració. El desplegament i funcionament de les màquines TESEO és un tema recurrent en les reunions, on es posa de manifest una realitat persistent: les cues continuen i la càrrega administrativa no disminueix.
El problema no és menor. En el cas del CAP de la Sagrera, s’arrossega una sobrecàrrega important en la gestió administrativa. El nombre de professionals administratius és insuficient en relació amb el volum de pacients i la pressió assistencial que assumeixen els equips mèdics. Mentrestant, la població del barri no para de créixer, però els recursos no s’han incrementat al mateix ritme.
En aquest context, la posada en marxa de les màquines TESEO es presenta com una mesura senzilla i relativament econòmica que podria alleugerir part d’aquesta pressió. Automatitzar processos com l’arribada a consulta o la gestió de torns permetria reduir cues, optimitzar el temps del personal i millorar l’experiència dels usuaris.
Tot i això, la seva activació no està prevista fins a l’any vinent, ja que s’han prioritzat altres centres. Una decisió que, des del territori, costa d’entendre.
Però la importància d’aquestes màquines va més enllà de la gestió. També tenen un paper clau en la garantia del dret a la confidencialitat. Eviten que les dades personals es verbalitzin en espais oberts i contribueixen a un tracte més discret i respectuós amb la privacitat dels pacients.
La situació posa de manifest una contradicció evident: mentre les obres avancen i nous veïns arriben al barri, els serveis públics no creixen en paral·lel. I, en el cas de la salut, aquesta descompensació es tradueix en més pressió, més espera i menys qualitat assistencial.
Cristina Raso Boluda
Fotografies: Cristina Raso Boluda