28 maig El Rec Comtal a la Sagrera: patrimoni sota els peus, però sense explicació

A la Sagrera hi ha carrers i places on la història passa literalment sota els nostres peus. En alguns punts del barri, el traçat de l’antic Rec Comtal ha estat assenyalat amb un paviment diferenciat de color vermell, incorporat durant obres d’urbanització de l’espai públic. És una intervenció discreta, però plena de sentit: fa visible l’empremta d’una de les infraestructures hidràuliques més importants de la història de Barcelona.

El problema és que, avui, bona part del veïnat no sap què significa aquest paviment. Es veu una franja vermella, un canvi de material, una línia al terra. Però sense cap placa, cartell o element explicatiu, aquell rastre patrimonial queda mut. La memòria hi és, però no parla.

El Rec Comtal va ser molt més que una sèquia. Portava aigua des del Besòs, a l’altura de Montcada, fins a Barcelona, travessant els antics termes de Sant Andreu i Sant Martí. Durant segles va regar horts, va alimentar molins i va contribuir a l’abastiment de la ciutat. Abans de les grans avingudes, de la Meridiana, de les vies ferroviàries i de la urbanització contemporània, hi havia camps, horts, camins, molins i aigua. I el Rec Comtal n’era una artèria fonamental.

Per això no és només una curiositat arqueològica. És part de la identitat material de barris com la Sagrera, Sant Andreu, el Clot o Sant Martí. I precisament per això cal que la seva presència sigui comprensible. No n’hi ha prou amb marcar-ne el traçat si després ningú explica què significa.

Aquesta reclamació no neix ara ni és una proposta aïllada. La Federació de la Torre de la Sagrera, a través de la seva Grup d’Història i Patrimoni, amb la col·laboració del Centre de Documentació de la Sagrera, la Fundació Xavier Basiana Vers, l’AVV de la Sagrera i veïnat del territori, ja havia demanat anteriormen

t la integració de suports materials als emplaçaments patrimonials per facilitar-ne la interpretació i difondre’n els valors històrics i culturals.

La demanda és clara: si el paviment vermell assenyala el recorregut històric del Rec Comtal, cal que el veïnat ho sàpiga. Cal que una persona que hi passa caminant pugui entendre què està trepitjant. Cal que una escola pugui utilitzar aquell punt com a recurs educatiu. Cal que una família, una persona gran o algú que acaba d’arribar al barri pugui llegir l’espai públic com un llibre obert.

Durant la urbanització de l’avinguda Meridiana en el mandat passat ja es va aplicar una solució senzilla però efectiva: la instal·lació d’una placa amb la inscripció “Rec Comtal”. No cal una gran intervenció museogràfica per començar. A vegades, una placa ben situada, un petit text interpretatiu o un codi QR amb informació històrica poden canviar completament la relació del veïnat amb un espai.

Jose Luís Muñoz Día