30 jul. ELS DIJOUS D’ESTIU (V): LA NAU IVANOW.

Carrer Hondures, 28-30.

Víctor Ivanow Bauer era nét d’un general rus i fill també d’un militar que morí a Polònia. Ell va néixer a l’exili, l’any 1923, doncs la seva família va marxar del país desprès de la revolució bolxevic. Llicenciat en químiques i practicant de l’esquí de muntanya, des de 1947 fou pioner i capdavanter a Catalunya durant més de tres dècades de l’esquí nàutic, assolint càrrecs federatius.

Com a químic havia muntant una fàbrica de pintures i pel 1959 va encarregar a l’arquitecte Jordi Figueres Anmella la realització d’una nova nau industrial al carrer Hondures, obra que amb molts entrebancs no va començar fins a l’any 1967 i s’inaugurà la fàbrica el 1968, fent acrílics, laques i vernissos però molt ràpidament quedaria petita per les necessitats de l’empresa, traslladant-la a la Zona Franca, on anys més tard seria absorbida per AKZO. El fundador Víctor Ivanow moria el dia de Nadal de 1998 sent enterrat al cementiri de Montjuïc.

La nau la llogarien a d’altres empreses, com Burberry’s, Angel Ortiz o Kevin&Kevin però la ocuparen poc temps, fins que el 1997, buida, deteriorada i abandonada, qualificats els terrenys com a equipament, per tant poc atractiva a especulacions immobiliàries, va ser adquirida a Victor Ivanow per l’arquitecte  promotor cultural Xavier Basiana qui la va convertir, des de 1999, en un equipament, espai de creació i difusió cultural, en especial en arts escèniques i fotogràfiques però sense negligir altres iniciatives.

Gestionada el 2006 per la Fundació Sagrera, cedida el 2010 a l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, les naus industrials del costat van transformar-se també, per iniciativa de Basiana i entitats sagrerenques en l’equipament cultural Espai30, avui també municipal i gestionat per una Federació d’Entitats.

*del llibre LA SAGRERA, GUIA MONUMENTAL PER A UNA PASSEJADA (ANY 2020)

Textos de Joan Pallarès-Personat

Fotografies de Salvador Atance