06 jul. Una dolorosa reflexió
La vida i la llibertat són els dos béns més preciosos que podem tenir, la vida gaudida amb salut i la llibertat viscuda en respecte recíproc amb els nostres conciutadans és un dret de tot ésser humà.
La llibertat es trenca quan un individu, emparat en la seva pròpia força o en la que li dona agrupar-se amb d’altres, vol imposar formes i actuacions que el beneficien, que els beneficien, conculcant no només les llibertats dels altres, sinó l’equilibri establert basat en el respecte als usos, que han esdevingut lleis.
Per tot plegat la societat, per impedir aquestes violacions de la convivència, estableix mecanismes de protecció siguin policials, judicials o inclús militars quan es tracta d’estats.
Els membres d’aquests estaments, en qualsevol societat i també en democràcia, tenen atorgat el dret i el deure d’exercir, si cal i arriba a ser necessari la violència contra aquells que volen destruir la convivència i la prerrogativa, si cal, de sancionar econòmicament o fins amb la limitació de les llibertats als infractors.
La mort d’un jove de quinze anys, un menor escolaritzat, acompanyat dels seus parents, inclús del seu germà petit en un calorós vespre d’estiu a prop de cada nostra ens ha de fer pensar a més d’esfereir si és que tenim consciència.
Ara tots estem molt preocupats per unes bandes i una violència que se n’ha anat de les mans, les paraules que se senten al carrer i a les xarxes són irreproduïbles, més que plenes d’indignació, de visceralitat, i no manca qui ho aprofita per atiar llenya al foc per fer-ne bandera ideològica.
De sobte tots assenyalen amb el dit cap als cossos i forces de seguretat, en primera instància la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra són els que reben més llenya, seguits dels polítics als quals se’ls fa responsables, i ningú no pot negar que tots plegats tenen la seva responsabilitat.
El que no tenen els que ara els assenyales i acusen és memòria, són els mateixos que aquesta primavera, només fa tres mesos, s’esquinçaven els vestits quan s’insinuava que en llocs conflictius els mossos podien tenir presència en els centres d’ensenyament, fins a alguns docents en feren bandera oposant-se i clamant contra la mesura.
A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc, Urbana, Mossos, Ensenyament tenen una perspectiva que no tenim la gent de carrer, unes dades que no poden fer públiques i unes estadístiques reals dels problemes, no les que ens presenta la premsa, cal pensar-hi, sobre l’eficàcia de la mesura podrem tenir dubtes, un menor mort, és la realitat.
Joan Pallarès.
Fotografia magnific.com