29 jul. La Sagrera no té boscos
Tot crema i és una pena, més encara quan escoltes les converses al carrer, al forn de pa o al bar i darrere de cada tassa de cafè, de cada canya de cervesa, hi ha un enginyer forestal que té la solució, però com la frase de Petra Kelly, la fundadora de Els Verds alemanys, “Tothom vol tornar a la natura, però ningú vol anar-hi caminant”, tots saben evitar incendis, però ningú estaria disposat a passar un cap de setmana desbrossant, menant un ramat de cabres o recollint deixalles al bosc.
El bosc? L’indret on fer barbacoes i costellades, on anar a buscar bolets o molsa pel pessebre, un lloc que no forçosament és públic, on l’urbanícola mai pensa que té un propietari, perquè un bosc és igual que un pis o una botiga i per algunes persones és el seu mitjà de vida, però per al carallot de ciutat, on no hi ha porta, creu que l’entrada és lliure.
La Sagrera no té boscos, el bosquet de la plaça Cararach i Mauri, uns pins esplendorosos, tenen prop de cent anys; els arbres del parc de la Pegaso, més de trenta espècies diferents, pulmó verd, en fa quaranta que els van plantar i els plàtans del carrer Portugal, la Rambleta perquè era l’únic carrer de la Sagrera amb arbres, són més que centenaris, com la Palmera de Can Cascante, a la Meridiana.
A la Sagrera la resta és arbrat contemporani, els arbres dels més antics del carrer Gran, dels pocs que resten en peu, són de 1982, les pruneres bordes de la plaça Masadas van substituir el 2012 els tarongers malalts i altres tarongers plantats a la rella de l’any 2000 encara empastifen part del barri, però realment, fora dels esmentats, a la Sagrera és força difícil trobar un arbre de més de trenta anys.
No, a la Sagrera no tenim arbres, però el foc ens cou, ens afecta de tothom. La dèria per les parcel·les en les urbanitzacions dels anys setanta va ser el primer pas, els nostres pares i avis van embogir volen tornar a la natura, fer-se una torre era tenir estatus, les urbanitzacions ho van destrossar tot, van trinxar la natura, importava més tenir una casa a fora que la dignificació del barri, la resta va venir sol, sumat a l’èxode dels que restaven al món rural cap a la ciutat han fet la resta i és que els incendis de l’estiu no s’apaguen a l’hivern si fa mig segle que hi estan calant foc.
Joan Pallarès.