06 set. Monturiol va morir a la Sagrera. Per què no hi torna l’Ictíneo II?
141 anys després de la mort de l’inventor del submarí, el barri encara no té cap element que recordi el seu vincle amb la Sagrera.
Avui, 6 de setembre, fa 141 anys que Narcís Monturiol i Estarriol va morir a la Sagrera. L’inventor de l’Ictíneo, un dels grans pioners de la navegació submarina, va passar les seves darreres setmanes de vida al nostre barri, vinculat a l’entorn industrial de La Española. Avui, però, pràcticament no queda cap rastre d’aquella història.
I hi ha una pregunta que mereix ser plantejada: si Monturiol va morir a la Sagrera, per què no podria tornar-hi també l’Ictíneo II?
Un dels grans inventors catalans va morir a la Sagrera
Narcís Monturiol va ser molt més que l’inventor del submarí. Intel·lectual, redactor, editor i socialista utòpic, va ser un home avançat al seu temps i un dels grans noms de la història de la ciència i la innovació a Catalunya.
El seu projecte més conegut van ser els Ictíneos. El primer va ser botat el 1859 i el segon, l’Ictíneo II, el 1864. Aquest incorporava importants innovacions i va representar un salt endavant en la història de la navegació submarina.
Però la història de Monturiol també és una història de la Sagrera.
El 28 de juny de 1885, greument malalt i en una situació econòmica molt precària, Monturiol va ser traslladat al barri. Hi va arribar ajagut sobre un matalàs, en un carro, fins a l’habitatge del seu gendre, Josep Pascual Deop, col·laborador de Monturiol i company d’immersions durant els experiments de l’Ictíneo.
Pascual Deop era director de La Española, la fàbrica tèxtil coneguda també com la Fàbrica de Sant Martí i que posteriorment quedaria integrada en el complex industrial de Fabra i Coats.
En aquest entorn industrial de la Sagrera, Monturiol va passar les seves darreres setmanes. El 6 de setembre de 1885, fa avui 141 anys, hi va morir.
Una història que el barri no pot perdre.
Amb el pas del temps, les antigues instal·lacions de La Española van desaparèixer i l’espai on Monturiol va viure els seus darrers dies va quedar substituït per nous habitatges i equipaments.
El problema és que també ha desaparegut gairebé qualsevol rastre que permeti explicar aquesta història.
La Sagrera té un deute amb Narcís Monturiol.
Un deute que podria començar a saldar-se amb un element de memòria que expliqués als veïns i als visitants que un dels grans inventors catalans va morir aquí.
Però avui hi ha, a més, una oportunitat que va molt més enllà d’una placa.
L’Ictíneo II, sense espai d’exposició
Les dues rèpliques dels Ictíneos construïdes per a la pel·lícula Monturiol, el senyor del mar, dirigida per Francesc Bellmunt el 1993, han tingut una història complicada.
La rèplica de l’Ictíneo I, que durant anys es va poder veure als jardins del Museu Marítim de Barcelona, ha estat retirada a causa del seu mal estat de conservació i està pendent de reconstrucció.
Segons va explicar el director general del Museu Marítim, Enric García, «retirem la rèplica de l’Ictíneo I per reconstruir-la. No desapareix per sempre, però malauradament no podem fixar una data exacta per tornar».
L’Ictíneo II tampoc no es pot contemplar actualment com a peça d’exposició pública.
La rèplica havia estat instal·lada a la clariana enjardinada del Moll d’Espanya, davant del Maremagnum, fins que va ser retirada l’any 2010. Posteriorment, va passar per un procés de tractament i consolidació per frenar la degradació de la seva estructura de fusta i va quedar custodiada en dependències vinculades al Port de Barcelona.
Durant els treballs de conservació, es va arribar a instal·lar una estructura provisional de protecció davant de les naus de manteniment i tallers del port, amb una coberta transparent i ventilada destinada a protegir la nau de fusta de la pluja directa mentre es feien els treballs de consolidació i assecat controlat.
Des d’aleshores, l’Ictíneo II espera una nova oportunitat.
I si aquesta oportunitat fos a la Sagrera?
Aquí és on apareix una proposta que podria convertir una efemèride en un projecte de ciutat.
Per què no portar l’Ictíneo II a la Sagrera?
El barri disposa d’espais que podrien acollir un projecte d’aquestes característiques: el Parc de la Pegaso, el futur Parc Lineal o algun espai de l’entorn de Berenguer de Palou, a prop del lloc on Monturiol va morir.
No es tractaria simplement de posar-hi un submarí.
Es podria crear un espai de memòria i divulgació científica dedicat a Narcís Monturiol, que expliqués la seva vida, la seva relació amb la Sagrera, la història industrial del barri i la transcendència dels Ictíneos.
I fer-ho amb la pròpia rèplica de l’Ictíneo II com a gran element central.
Un projecte que podria connectar patrimoni industrial, memòria local, ciència, tecnologia i espai públic.
Tres raons per portar l’Ictíneo II a la Sagrera
1. Perquè Monturiol va morir aquí.
La Sagrera és un lloc directament vinculat als seus darrers dies i aquesta història avui gairebé no és visible.
2. Perquè l’Ictíneo II necessita un espai públic.
Una peça vinculada a un dels episodis més fascinants de la història de la innovació catalana no hauria de quedar relegada a un espai de custòdia sense accés ciutadà.
3. Perquè la Sagrera té patrimoni industrial per explicar.
El submarí podria convertir-se en la porta d’entrada a una història molt més àmplia: La Española, Fabra i Coats, el Rec Comtal, el ferrocarril i la transformació industrial del barri.
Fer tornar Monturiol a la Sagrera
Fa 141 anys, Narcís Monturiol va arribar a la Sagrera per passar-hi els seus darrers dies.
Avui sabem que el lloc on va morir ja no és el mateix. Però la memòria sí que es pot recuperar.
Una placa, un monument, un espai d’interpretació o, per què no, l’Ictíneo II convertit en peça central d’un nou espai de memòria.
La proposta és sobre la taula.
Que l’Ictíneo II torni a la Sagrera.
I que el barri que va acollir els darrers dies de Narcís Monturiol pugui explicar, finalment, als seus veïns i al conjunt de Barcelona, la història d’un home que es va atrevir a imaginar —i construir— el futur.
141 anys després de la seva mort, potser ja és hora que Monturiol torni a casa.
José Luis Muñoz Díaz
Imatges Port de Barcelona