20 oct. 40 anys del parc de la Pegaso. (I)
El 8 de novembre fa quaranta anys de la inauguració del Parc de la Pegaso. LaSagrerina.com ofereix una sèrie de sis capítols sobre la història de l’espai verd més gran del barri, que ocupa 3,65 hectàrees.
En les obres del parc de la Pegaso, Josep de la Vega va trobar un possible taller de sílex, però en aquells anys la possible descoberta no va poder ser ratificada per un estudi sistemàtic, d’haver estat constatada parlaríem d’un testimoni de la presència humana a la Sagrera en època prou reculada.
En terres de la família Ros, de la masia de Ca n’Armera, s’instal·là la primera farinera industrial moderna del país. La molineria, força antiga a la Sagrera pel pas del rec Comtal, va capgirar-se amb la constitució el 3 de novembre de 1856 per part de vint accionistes, de La Industrial Harinera Barcelonesa, que engegà l’any següent un cop autoritzada pel preceptiu reial decret, amb l’empenta dels germans, Josep Maria, Joan i Pere Couzinet, que procedien d’Occitània encarregant la construcció al mestre d’obres andreuenc Gabriel Falqués, pare del futur arquitecte Pere Falqués, bastint una nau de 25×13 metres, tres pisos amb tres magatzems més annexos de 50×10, habitatges per als treballadors, xemeneia i dues màquines de vapor que movien vint-i-quatre moles que tot i no estar acabada fins al 1860, va iniciar l’activitat el 1858.
El primer director de la fàbrica seria Ramon Estadella, de família de moliners des de feia generacions, l’empresa ocupava vint-i-quatre treballadors i el seu cost va ser 90.000 duros. La maquinària, fabricada a Sant Martí de Provençals per Alexandre Germans, costaria més, 105.000 duros.
Encara no havien acabat la fàbrica que ja feien front a la primera comanda important, 208 tones de farina de Bertran de Lis, de València, i en haver-se construït ja repartien substanciosos dividends per acció, el trànsit de carros entrant i sortint de la fàbrica era constant, però la crisi econòmica dels aranzels i el proteccionisme de l’any 1866 va arruïnar la fàbrica que acabaria liquidant la societat el 1868.
La fàbrica va adquirir-la l’empresa Seriñana, Rubies, Riumbau y Cia, del ram del cànem i el lli que va treballar fins al gener de 1882, quan feu fallida, aquesta vegada també com a resultat de la política aranzelària de Madrid.
Adquirida per absorció de l’empresa Godó y Cia del ram del jute, passà per diverses mans i va hostatjar en un primer període, La Algodonera Canals, SA, la coneguda fàbrica de Can Mestre, fins al 1906 que es va traslladar a la nova fàbrica al carrer Monlau, així el 1911 l’antiga farinera acabaria sent comprada per La Hispano Suiza.
Joan Pallarès-Personat.
