30 oct. Per dins · Els equipaments de la Sagrera · L’Espai 30

17L’Espai 30: De la recuperació de les naus industrials a un nou equipament

La Sagrera compta amb una xarxa d’equipaments que acullen bona part de la seva activitat cultural, social i comunitària. Són espais que formen part de la vida del barri, però dels quals potser no coneixem prou bé la història, com s’organitzen, qui els gestiona o quines possibilitats ofereixen al veïnat.

Amb Per dins, una nova sèrie de reportatges de La Sagrerina, volem apropar-nos a aquests espais i descobrir què passa més enllà de les seves portes. Entrarem en diferents equipaments per conèixer-ne els orígens, les persones que els fan funcionar, les activitats que s’hi desenvolupen i les maneres de participar-hi. Un recorregut per entendre millor els espais que contribueixen a fer barri.

Comencem per l’Espai 30, un equipament amb una història estretament vinculada a la recuperació de les antigues naus industrials i a l’activitat associativa i cultural de la Sagrera.

Retrat del Xavier Basiana a l’Espai30.

L’Espai 30 és molt més que un conjunt de naus rehabilitades. Darrere d’aquest equipament hi ha una història de recuperació d’espais industrials, activisme cultural i treball associatiu que ha anat evolucionant al mateix ritme que ho feia el barri.

Els seus orígens estan vinculats a Xavier Basiana i a la seva tasca d’activació cultural de les antigues naus industrials. Primer va ser la Nau Bostik i, a mesura que diferents espais anaven quedant en desús, es va anar treballant per recuperar-los i donar-los una nova vida. Basiana parlava d’aquell procés com una manera d’anar «conquerint» les naus que quedaven buides.

Amb el temps, el projecte de l’Espai 30 va anar prenent una dimensió més col·lectiva i es va articular al voltant d’una federació d’entitats del barri, que va assumir la gestió de l’equipament. Així, un espai nascut de l’impuls cultural i de la recuperació del patrimoni industrial es va convertir també en un punt de trobada per a l’associacionisme i la vida comunitària de la Sagrera.

Tres naus amb passat industrial

L’equipament ocupa tres antigues naus industrials, construïdes a principis del segle XX: Guillot, Àbaco i Ion. Cadascuna

Passatge Bofarull, 2015

havia tingut un ús diferent. La primera havia estat vinculada a la fàbrica de pintures Ivanow i posteriorment va acollir l’empresa de construccions metàl·liques Guillot; la segona havia funcionat com a dipòsit d’olis d’oliva, i la tercera es dedicava a manufactures diverses.

Aquest passat industrial continua present en l’arquitectura de l’espai i en les traces que han quedat a les parets i estructures originals.

Una reforma que transforma l’espai

El setembre de 2024 van començar les obres de rehabilitació de les naus, amb una inversió municipal de més de 2,4 milions d’euros i un termini inicial previst de dotze mesos. L’actuació tenia com a objectius millorar l’accessibilitat, adaptar els edificis a la normativa vigent i actualitzar-ne les condicions de confort, funcionalitat i eficiència energètica.

La intervenció ha comportat una transformació important de l’equipament, amb nous accessos i una reorganització dels espais. També ha modificat la relació de les naus amb l’entorn i els carrers del voltant. En aquest procés, una part de les construccions ha desaparegut, mentre que altres elements originals s’han mantingut.

El resultat combina les textures i les traces de les antigues construccions industrials amb espais renovats i una arquitectura contemporània. També s’han mantingut els noms originals de les tres naus —Guillot, Àbaco i Ion—, preservant així una part de la memòria.

Una intervenció que ha generat opinions diverses: hi ha qui valora la conservació de les traces i la memòria industrial de les naus, mentre que altres persones troben a faltar part de l’aspecte i la configuració que tenia l’antic espai. També hi ha qui hauria preferit una intervenció més neutra, amb espais més blancs, nets i uniformes, en lloc de mantenir tan visibles les marques del passat industrial.

Un equipament amb noves possibilitats

La reforma ha permès guanyar llum, amplitud i versatilitat. Actualment, l’Espai 30 disposa d’un ampli espai expositiu,

Sala Àbaco.

una sala polivalent —la sala Àbaco— amb capacitat prevista per a prop de 99 persones, sales de reunió i altres espais que permeten acollir diferents activitats de manera simultània.

La millora de les instal·lacions tècniques i la nova distribució obren noves possibilitats per a les entitats i els col·lectius que hi desenvolupen la seva activitat. Tot i això, la dimensió de la sala polivalent continua sent limitada per a un barri com la Sagrera, que fa temps que reclama espais culturals i comunitaris amb capacitat per donar resposta a les seves necessitats.

Malgrat aquestes limitacions, disposar d’un equipament d’aquestes característiques és una oportunitat important per al barri.

Un projecte que continua evolucionant

Amb les obres acabades, l’Espai 30 inicia una nova etapa. La renovació física de les naus va acompanyada d’una reorganització de la gestió i d’una reflexió sobre el futur de l’equipament. La federació està treballant en la definició d’un ideari que orienti les activitats, les propostes i la relació amb el veïnat.

Com ens explicaven durant la conversa amb La Sagrerina, ara que l’edifici ja està construït, toca construir també el projecte que li ha de donar sentit.

Però, més enllà de les parets i dels espais renovats, què hi trobem a l’Espai 30? Qui hi ha al darrere de les activitats? Com s’hi viu la cultura? És un equipament que pren sentit a través de les entitats, els col·lectius i les persones que hi participen i que fan possible una cultura construïda des de la base associativa, amb iniciatives que neixen sovint de la mateixa gent del barri.

L’Espai 30 és un espai ple de vida, i això és precisament el que volem descobrir en els pròxims capítols: qui el fa funcionar, quines activitats s’hi desenvolupen, com s’organitzen i com el veïnat pot formar-ne part. Perquè un equipament no és només l’edifici que l’acull, sinó sobretot les persones que l’omplen de contingut.

Cristina Raso Boluda

Fotografies: Cristina Raso Boluda