05 nov. 40 anys del parc de la Pegaso. (VI)
El 8 de novembre fa quaranta anys de la inauguració del Parc de la Pegaso. LaSagrerina.com ofereix una sèrie de sis capítols sobre la història de l’espai verd més gran del barri, que ocupa 3,65 hectàrees.
En aquells anys setanta es volien zones verdes i cert que feien falta, però no es valorava que conservar i rehabilitar alguna d’aquelles naus industrials hauria estat providencial per als nous equipaments que necessitava la Sagrera.
Només es va salvar la porta d’entrada, projecte signat per l’enginyer Carles Maria Carreras Rius, amb permís d’obra atorgat l’octubre de 1949 i que avui hi ha la guàrdia urbana i l’escola Pont del Drago per a discapacitats, així com serveis sanitaris assistencials, l’adaptació d’aquesta porta amb rajoles de disseny es va malmetre i va haver de ser substituïda.
El concurs convocat per al projecte del parc el 1982, supervisat per reputats arquitectes com Buigas, Acebillo i Xavier Basiana representant l’Associació de Veïns de la Sagrera, va guanyar-lo el tàndem dels llavors joves Enric Batlle i Joan Roig, autors del Parc d’Alella o el Cementiri de Roques Blanques, Josep Batlle l’enjardinaria. El cost del parc va ser de 550 milions de pessetes.
Cal destacar del Parc el seu llac, que inicialment estava dotat de barques de lloguer per a passeig, amb ànecs habitant-lo. El Parc inicialment tenia trenta espècies d’arbres diferents, molts de ribera afavorits per la presència de l’estany, un estany que donaria força problemes d’impermeabilització.
Xicrandes tocant l’entrada de l’escola especial, plàtans d’ombra a la gran esplanada; xiprers de lambert, xiprers i troanes, també podem destacar lledoners, pins, alzines, magnòlies, àlbers… i com a singulars, pissardi, un llorer-cirer, podocarp, fotínies.
La inauguració del nou parc va tenir lloc el dissabte 8 de novembre de 1986, amb l’alcalde Pasqual Maragall i el veïnat que omplia totalment el recinte, entre uns arbres escadussers, acabats de plantar, però que la premsa n’elogiava el bon gust de com s’havia distribuït la vegetació el genial Lluís Permanyer, en el seu article a La Vanguardia va saber veure molt més enllà del que oferia la visió aquell dia, adonant-se de com seria en el futur i definint el parc sencer en un sol mot: sedueix.
Joan Pallarès-Personat.