20 nov. Xdins · Comissió de festes · Darrere les festes de la Sagrera

Darrere les festes de la Sagrera, una comissió que treballa tot l’any

«Una família». Aquesta és la paraula que tots els membres de la junta de la Comissió de Festes van fer servir, gairebé espontàniament, per definir el vincle que els uneix. Més enllà de l’organització de la Festa Major i de les altres celebracions del barri, formar part de la Comissió significa compartir moltes hores de feina, responsabilitats, nervis, alegries i complicitats. Un vincle que, amb els anys, també ha acabat implicant les seves famílies i que explica per què continuen dedicant temps i esforços a fer festa i fer barri.

Jéssica Quesada Llop n’és un exemple. Recorda com els seus fills han crescut entre reunions i festes, mentre que la seva mare i la seva germana també s’han implicat en l’organització, darrere la barra o venent tiquets. Per a ella, la Comissió ha estat també una manera de crear amistats i compartir experiències amb persones de diferents generacions.

Carlos Cañas Ruiz, per la seva banda, destaca la implicació amb el barri: formar part de la Comissió és una manera de participar en la vida comunitària de la Sagrera, contribuir-hi i fer possible que les festes continuïn sent un espai de trobada i participació veïnal.

Una feina que comença molt abans de la festa

Darrere dels dies de celebració hi ha mesos de feina. La Comissió no es limita a preparar la Festa Major: al llarg de l’any també participa en altres activitats i celebracions del barri, com el Carnaval, la Cursa de la Sagrera o la Cavalcada de Reis, on també s’anima el veïnat a col·laborar.

En el cas de la Festa Major i la Festa de Primavera, una part important de l’organització comença amb les reunions amb les entitats i els col·lectius del barri. S’hi comparteixen propostes, es distribueixen espais i horaris i es mira com encaixar totes les activitats dins la programació.

La feina de la Comissió és també facilitar que aquestes propostes tirin endavant: donar suport a la difusió, a la infraestructura i, quan cal, a la sonorització. Les entitats acostumen a assumir les seves activitats, mentre que la Comissió s’encarrega directament de contractar bona part de la programació externa, com el pregó, els concerts o els espectacles infantils.

Jordi Gimeno Pérez posa en relleu la quantitat d’activitats que es fan al llarg de l’any i la importància de la implicació de les entitats. La seva col·laboració, explica, és fonamental per fer possible bona part de la programació i mantenir viva l’activitat festiva del barri.

Un dels canvis importants en l’evolució de les festes ha estat l’arribada de l’envelat. Ha permès disposar d’un espai cobert i ampliar les possibilitats de programació, tot i que també representa una de les despeses més importants de l’organització.

Records, relleus i moltes hores de feina

La història de la Comissió també és la de les persones que hi han passat. Jordi Domingo Font hi ha arribat després d’anys de col·laboració externa, seguint una tradició familiar: la seva mare va formar part de la vocalia de Cultura de l’Associació de Veïns als anys setanta, quan es treballava per recuperar les festes i les tradicions populars.

Entre els records que guarda hi ha d’haver pogut portar al barri grups que començaven a fer-se un nom, com Els Catarres, o artistes i formacions com a Doctor Prats, Los Manolos i La Salseta del Poble Sec, que va debutar a la Sagrera.

Bel Milan Aguilar també recorda especialment l’actuació de Doctor Prats. Xusa López Garcia, per la seva banda, destaca la satisfacció de veure els carrers plens de gent. Recorda, per exemple, l’expectació que va generar l’espectacle del Pot Petit: les entrades es van esgotar en pocs instants i, finalment, tothom que esperava va poder entrar.

També hi ha records de moments complicats, com la pluja intensa del 2013, quan encara no hi havia envelat i els espectacles es feien al carrer. Malgrat les dificultats, el públic es va quedar.

Agustí Camps Magrané, president de la Comissió, resumeix bona part de l’experiència en el valor del voluntariat: hi ha nervis, imprevistos i moltes hores de dedicació, però veure les famílies i la gent del barri gaudint de les activitats compensa la feina.

Jaume Seró Fernández recorda com, abans, bona part de la logística es feia manualment: carregar material, transportar-lo, muntar i desmuntar. José Cuella Melero, vicepresident i tresorer, explica que encara avui hi ha matinades de feina: carregar a les tres i tornar-hi a ser a dos quarts de vuit. «Ara jo tinc 70 anys», recorda.

Quan s’acaba la festa

Més enllà de la programació i de tota la feina organitzativa, el que queda són les vivències compartides. Per a Agustí Camps Magrané, la recompensa és veure el barri al carrer i comprovar que la feina ha servit perquè les famílies gaudeixin de les activitats.

Però un dels moments més emotius arriba quan la festa s’acaba. Amb els focs artificials com a teló de fons, la junta viu el final amb una barreja de satisfacció, cansament i nostàlgia. Són moments en què l’emoció aflora i, de vegades, fins i tot hi ha llàgrimes. José Cuella Melero ho resumeix amb una frase ben senzilla: «Hòstia, ja s’ha acabat». Com ell mateix reconeix, després «et queda un buit».

Cristina Raso Boluda

Fotografies: Cristina Raso Boluda

No t'ho guardis només per a tu!


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies