30 gen. Ahir, 29 de gener, La Sagrera va tornar a concentrar-se contra els feminicidis.
Cada sabata, un nom.
Cada nom, una vida.
El feminicidi no és un fet aïllat ni inevitable: és l’expressió més extrema d’un sistema de violència masclista que continua sent tolerat i
infrafinançat.
Compartim algunes imatges de l’acte i el manifest llegit durant la concentració.
Ni una menys. Ens volem vives.
MANIFEST CONTRA ELS FEMINICIDIS SISTEMÀTICS – 9ª CONCENTRACIÓ 29/01/2026
El feminicidi és l’expressió més extrema de la violència masclista. És l’assassinat de dones i nenes pel fet de ser-ho, sostingut per la desigualtat, el control, la misogínia i unes normes socials que encara toleren la violència contra les dones.
Cada dia, arreu del món, 137 dones i nenes són assassinades per les seves parelles o familiars. La majoria moren a mans de qui hauria de protegir-les. Però el feminicidi no passa només dins les llars: també es produeix als carrers, en els conflictes armats, en el crim organitzat, en la violència sexual, en pràctiques nocives i, cada cop més, a través de l’assetjament i el control digital.
El feminicidi és una crisi global. Afecta to
ts els països i totes les societats. I, tot i així, continua sent invisibilitzat: moltes morts no es registren com a assassinats per raons de gènere, moltes vides no compten, moltes violències s’ignoren fins que ja és massa tard.
Aquest sistema violent colpeja amb més força les dones i nenes més exposades i marginades: dones indígenes, defensores dels drets humans, periodistes, dones racialitzades, dones trans, dones amb discapacitat… La violència masclista s’entrellaça amb altres formes d’opressió i exclusió.
Ho volem dir clar i alt: el feminicidi no és inevitable. És la culminació de violències prèvies que no han estat ateses. Moltes dones assassinades havien denunciat abans. Les seves morts es podrien haver evitat.
Les organitzacions i col·lectius que reivindiquem els drets de les dones tenen un paper fonamental en la prevenció de la violència masclista: impulsen canvis polítics, demanen comptes als governs i ofereixen suport i protecció a les supervivents. Tot i això, la realitat és escandalosa: menys de l’1% de l’ajuda i la despesa mundial per al desenvolupament es destina a combatre la violència de gènere.
Sense recursos no hi ha prevenció. Sense finançament no hi ha protecció.
Exigim:
-
Prevenció real i transformació de les normes socials que perpetuen la violència.
-
Institucions que creguin les dones, actuïn amb perspectiva de gènere i posin fi a la impunitat.
-
Dades clares, polítiques públiques valentes i finançament suficient.
-
Protecció efectiva per a totes les dones i nenes, sense excepcions.