30 nov. Amor de gata

Els seus ulls brillaven i eren un esclat de vida. Petiteta, amb només dos mesos d’edat, la panxeta i les potetes blanques i la resta del cos negre, ella em mirava mig amagada des d’un racó d’un sofà llit. Em semblava dolça i plena de bondat. De seguida vaig intuir que aquella gateta que m’acabaven de donar havia estat un bon regal, però no podria imaginar-me que compartiria 18 anys de feliç convivència amb la Tecleta.
La seva constant presència era un tresor inesgotable de coses precioses que sovint costen de trobar reunides en un sol ésser viu: tendresa, bellesa, elegància, discreció, una excel·lent companyia, un brollador de benestar i de felicitat; una font de paciència, de generositat, de calma, de coratge, de vitalitat, de fidelitat, de misteri…
Sabia quan t’havia d’acaronar o quan s’havia de mantenir distant, però sempre la tenia a prop, atenta i vigilant, per si de cas havia de saltar damunt meu i engrescar-me amb els seus dolços i tendres petons, amb les seves delicades carícies. Sovint, mentre li tocava suaument la panxeta, i ella em llepava la mà, es mostrava riallera i agraïda; era el moment en què jo sentia que el valor de la seva amistat era la meva gran sort, el meu millor gran tresor.

Cinta S. Bellmunt