07 nov. Ara és el moment

Els presagis s’han confirmat. Enguany, La Sagrera, com tants altres barris de la ciutat i tantes altres viles del nostre país, es quedarà sense Festa Major. La pandèmia que s’ha endut tants éssers estimats també s’està enduent tantes coses que estimem. La pandèmia que ha arrabassat tantes il·lusions, continua mostrant la seva capacitat per desil·lusionar-nos. La pandèmia que tan difícil ens ha posat els darrers mesos, s’entesta a seguir plantejant-nos dificultats i a fer més esquerps els mesos del fred que se’ns acosten.

He de confessar que als darrers anys no he viscut amb intensitat la Festa Major. He tingut interès, això sí, per revisar-ne el programa any rere any. Sempre he fet una petita selecció d’esdeveniments que no he volgut perdre’m i en els quals he volgut participar, però per alguna raó no m’engresca prou; o no m’engresquen la majoria d’activitats.

Hores i esforços difícils de quantificar

Soc conscient de la feinada enorme que comporta organitzar una festa major de barri com la de La Sagrera. La majoria del veïnat no se’n fa càrrec i deuen pensar que aquesta concentració de convocatòries es fa de la nit al dia, quan en realitat comporta una dedicació extraordinària per part d’una Comissió creada a l’efecte. Hi ha persones que fa dècades que hi col·laboren. I quan dic col·laboren vull subratllar que hi treballen i que hi esmercen hores i esforços difícils de quantificar. Hores i esforços per treure’s el barret si es té en compte que l’única recompensa rau en la satisfacció de comprovar com el barri i la seva gent gaudeixen de la riquesa cultural i d’oci que aconsegueixen reunir en un parell de setmanes. Hores i esforços que troben les seves fonts en la generositat i en l’estimació per La Sagrera.

Sé de què parlo i de qui parlo. I ho sé perquè durant un temps, llunyà i curt, també vaig participar-hi en aquella Comissió; ni que fos com a mer assistent i oïdor de les reunions en aquells antics barracons que acollien l’Associació de Veïns a la cantonada dels carrers Portugal i l’acabat d’estrenar Torroella de Montgrí, quan la dècada dels 70 arribava a la seva fi i es vivia amb il·lusió un tombant polític que semblava afavorir la descoberta cultural. La meva joventut em feia mantenir-me prudent davant les propostes d’actes que se suggerien per confegir un programa amb cara i ulls, però no m’impedia postular-me per empaperar parets amb cartells que anunciaven les actuacions o per traslladar tanques aquí i allà.

Gent que tanta dedicació esmerça per fer del barri un lloc millor per viure

Eren uns altres temps, i llavors sí que encadenava acte rere acte. Molt probablement l’edat hi contribuïa. Possiblement també el fet que les opcions d’oci fossin més limitades; una circumstància que, tot sigui dit, propicia que avui el terme Festa Major hagi perdut a la majoria de llocs tot el seu sentit, perquè sortosament l’oferta cultural i de lleure s’ha multiplicat de manera exponencial i, a diari, tenim al nostre abast un ingent munt de propostes per triar, remenar i renunciar.

Si fa quinze dies em referia a una persona que també va abocar esforços a dinamitzar el nostre barri, sobretot des del vessant cultural i associatiu, avui voldria aprofitar la tribuna de La Sagrerina per posar en valor tota aquesta gent que tanta dedicació esmerça per fer del nostre barri un lloc millor per viure. Gent anònima, per a la majoria, que contribueix, dia a dia i silent, a què puguem estar orgullosos d’aquest entorn que ens acull. Una condició extensible a moltes altres entitats que, amb la seva activitat, enriqueixen La Sagrera i afavoreixen la interrelació veïnal.

Una pluja de propostes engrescadores i innovadores

No voldria acabar aquest article, tanmateix, sense una reflexió crítica; que no voldria que fos mal interpretada, sinó com una contribució humil i una invitació a la reflexió. Penso que la Festa Major necessita agosarament. Aquest és un moment crític en les nostres vides, certament, i un punt d’inflexió en què assistirem a múltiples canvis al nostre voltant. Alguns dolorosos, certament; però també canvis substancials que ens serviran per avançar com a societat. I crec que caldria aprofitar aquest any, en què haurem de conformar-nos amb guarnir amb domassos els nostres balcons per recordar la nostra Festa Major, per propiciar una tempesta d’idees que ens aporti una pluja de propostes engrescadores i innovadores per a la de 2021.

No podem ometre que la Festa Major constitueix un símbol d’identitat per a La Sagrera. I, com a símbol d’identitat, contribueix a cohesionar un barri que, n’estic convençut, desborda enginy i és capaç d’aportar idees disruptives. Idees agosarades capaces de generar sana enveja més enllà de La Sagrera i que la facin reconeixible precisament per això: per haver demostrat audàcia i haver estat capaç d’introduir canvis arriscats en els moments més complicats. Perquè ara és el moment.

Jordi Vilagut