• All
  • A contrarreloj 12
  • Activitats
  • Actualitat
  • Ajuntament
  • AVV LA SAGRERA
  • Carrer Martí Molins
  • Centre Documentació
  • Centre documentació La Sagrera
  • Comerç
  • covid19
  • Des del balcó
  • Diables i Gegants de La Sagrera
  • Diari desconfinament
  • El carrer dels llibres
  • El Secretí
  • Entitats
  • Equipaments
  • espai 30
  • exposició
  • Fem Memòria
  • fotografies antigues
  • Fundació Basiana Vers
  • Història
  • Home destacat
  • L'article
  • Mecat de Pagès
  • Nau Bostik
  • Opinió
  • Posters
  • SAAC
  • Sagrerencs
  • Sin categoría
  • Slider actualitat
  • Slider home
  • Tota la Sagrera
Montserrat

Aquesta setmana, molts de puntetes, tots han informat de l’elecció en procés democràtic i transparent per part de la comunitat, del nou abat de Montserrat, és a dir, una cosa tant insòlita en la societat postmoderna, que comparada seria que els treballadors de la fàbrica...

De llums i de lloros

Ja tenia entre cella i cella el tema a tocar aquesta setmana en els 7 cèntims que, ves per on, una ensopegada a temps, contribuirà a donar més èmfasi a la denúncia. Vagi per davant que el responsable de la caiguda patida dissabte passat és...

Ploma Boja

Una vegada hi havia un indi anomenat Ploma Boja que era molt poca-solta, sabeu que és un poca-solta? Doncs un poca-solta és aquella persona que sempre fa brometes i gracietes de mal gust d'aquelles que empipen més que no pas fan gràcia!...

Camins que no van a Roma

Que aquí sempre anem tard i malament, ja ho sabíem, el desori que l’any passat augurava en algun article que vindria en acabar gran part dels peatges a les autopistes, avui no és una elucubració de futur, sinó un problema present tangible....

El malson nostre de cada dia

Setmanes enrere em vaig referir a l’estupefacció que em provocava veure com des de l’empresariat es pressionava perquè el govern de la Generalitat es doblegués als interessos d’Aena per ampliar l’aeroport del Prat mentre mantenia un inaudit silenci davant l’endarreriment de les obres de l’estació...

DONA’M LA MÀ

Dona’m la mà, que s’acosta la meva hora....

Els Cavalls de Troia a la llar

La setmana passada escrivia dels cavalls de Síbaris, aquells tant refinats que, en lloc de combatre, van posar-se a ballar al so de la música....

Contrasentit

La tornada a La Sagrera, després de l’exili voluntari estival m’ha servit per adonar-me que, en l’habitual expansió senyalètica experimentada a la ciutat en aquestes darreres setmanes hi ha fet especialment forat una placa en què hi apareix la llegenda “Excepte” i la imatge d’una...

La màgia d’explicar contes

Amb aquest article, més que no pas parlar de llegir contes als infants, us vull convidar a explicar-los contes. La diferència radica principalment en el fet que quan narrem contes podem gesticular lliurement i jugar amb el text, és a dir, que quan contem un...

Els cavalls de Sibaris
Els habitants de Sibaris, una colònia grega del golf de Tarent, a Calàbria, l’antiga Magna Grècia al sud de la península itàlica, ciutat pròspera i molt rica, no van escatimar mai un cèntim en plaers, elegància, lleure i refinament, fins i tot presumien que els seus cavalls de guerra sabien ballar al so de la música. L’any 510 abans de Crist, en guerra contra la veïna ciutat de Crotona, allà on Pitàgores tenia la seva escola, els crotonencs van utilitzar una arma secreta, una banda de música, i en entrar en combat, el músics van engegar a tocar, de manera que els refinats cavalls de Sibaris, enlloc d’anar al combat es van posar a ballar i els seus genets van ser fàcilment i amb severitat derrotats, la victòria crotonenca va ser aclaparadora, tant que la ciutat de Sibaris mai més no es va refer. Dos mil cinc cents trenta anys desprès, el mot sibarita encara s’aplica a persones, generalment d’alt poder adquisitiu, inclinats a la finor i la sofisticació en el vestir, el menjar o en lleure, cercant certa exclusivitat en el luxe i el plaer. El terme sibarita es troba en molts idiomes, potser en el castellà, a la península,   es refereix més als plaers de la taula, encara que no es correspon ben bé al golafre del català, però en totes les llengües fa referència a tota mena de refinaments. S’atribueix a Miguel de Unamuno en una seva visita a Barcelona, veient els aparadors plens del passeig de Gràcia, la frase: Quantes coses hi ha que no necessito per a res? Però de fet la dita és més antiga, s’explica que ho va dir un savi filòsof visitant un mercat de l’antiguitat on va hi havia teles, resines, especies, pedres precioses, i altres productes exòtics totalment prescindibles per a la vida quotidiana. Tot és relatiu, les nostres necessitats, més enllà de les bàsiques i vitals, també. A mesura que augmenta el nostre nivell de vida, acostumem a pujar el llistó del que considerem imprescindible, un índex per a saber-ho es veu en els residus que produïm, a més opulència, més coses llencem, és llavors quan netegem la consciència emparant-nos en el reciclatge, com si fos la solució. No és més net el que més renta, sinó el qui menys embruta. Sovint busquem la felicitat, el plaer, el reconeixement o l’èxit social, complicant les coses i hipotecant-nos la vida, treballem per uns objectius que de tant abstractes mai no els podem assolir, mirem sempre l’embolcall, perquè creiem que és pel què ens valoraran els demés i no pensem que per travessar un desert, no val el disseny de la cantimplora, sinó portar-la plena d’aigua, al cap i a la fi, Gandhi va dir: Cal viure més senzillament, per a que els altres, senzillament, puguin viure. Joan Pallarès-Personat

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies