Entre els set pecats capitals, la supèrbia és per igual el més lleig i el més absurd, Dels altres sis, la luxúria dona plaer, la peresa descans, la gola satisfà, l’avarícia cobreix el ronyó, la ira sovint ens protegeix i l’enveja (ai l’enveja, tant estesa!)...
De les modes positives, la de la solidaritat és la millor. Avui està ben vista i distingeix pertànyer a una ONG que vetlla pels infants d’un remot país exòtic o d’altra que protegeix als animals orfes desnodrits, ajudar i estimar és bonic i ho fem...
A La Sagrera, quan arriba el 19 de juny, tothom recorda que va passar l’any 1987. Menys qui per edat no hi era, la resta recordem perfectament que fèiem el migdia, a primera hora de la tarda d’un divendres núvol, amb quatre gotes al matí,...
Anomenant aquesta secció La Trabucada, s’ha de suposar que m’agrada el soroll, els petards i la pirotècnia. La veritat és que no aguanto els grinyols que s’atreveixen a dir-ne música, em sembla depriment espetegar per divertir-se, però valoro la plasticitat artística dels focs artificials, un...
Aristòtil, al segle IV aC, ja va dir que “L’ésser humà, és per a naturalesa, un animal social”. Una persona sola, aïllada, podrà sobreviure un temps en circumstàncies favorables, el ser humà és gregari i li cal companyia. ...
Com més fàcil és ventilar la nostra vida a través de les xarxes, més entrebancs hi posen les lleis de moda invocant el dret a la intimitat i la protecció de dades. ...
La primera mostra d’ignorància és aparentar que se’n sap molt. L’exhibició impúdica de títols i currículums no demostra, precisament, massa intel·ligència, la veritable saviesa rau en la humilitat, no dir més del que cal i escoltar sempre. ...
La publicitat és fonamental, des de que el món és món i la història història, del que no se’n parla, no existeix. Que en seria d’Adam i Eva o de Noé si no fos pel Gènesi, o de Juli Cèsar sense La Guerra de les...
Hi ha qui qualifica les relacions personals entre amics, enemics i companys de partit, perquè a la vista queda que en el tracte polític, mai vol dir ara no però aquesta tarda em podem parlar, la lleialtat no es coneix i apunyalar per l’esquena, més...
Per recordar uns fets luctuosos en les vagues de 1886 a Chicago reivindicant la setmana de 48 hores laborals, a partir de 1890 es va establir la diada reivindicativa pels drets dels treballadors coneguda com a Dia del Treball, Festa del Treball, o avui com...