03 ag. CADASCÚ LA SEVA CANÇÓ
Quan una dona d’una tribu de l’Àfrica descobreix que està embarassada, se’n va a la selva amb altres dones: medita i resa fins que li sorgeix la «cançó del nou infant».
Quan neix el nadó, la comunitat s’ajunta i li canten la seva cançó. Després, quan l’infant comença la seva educació, tot el poblat s’ajunta i li canta la seva cançó.
Quan esdevé una persona adulta, la gent s’ajunta i li canten la seva cançó.
Quan arriba el dia del seu casament, aquesta persona torna a sentir la seva cançó.
Finalment, quan la seva ànima és a punt de marxar d’aquest món, la seva família i els seus amics s’hi acosten i, tal com ja succeí el dia que nasqué, tots li canten la seva cançó per acompanyar-lo en el seu viatge.
Aquesta tribu de l’Àfrica també canta la cançó en un altre moment de la vida de les persones.
Si en algun moment aquesta persona comet un crim o un acte social aberrant, la porten al centre del poblat i la gent de la comunitat formen un cercle al seu voltant. Llavors, li canten la seva cançó.
La tribu reconeix que la correcció de les conductes antisocials no és el càstig. És l’amor i l’arrelament de la seva verdadera identitat.
Quan reconeixem la nostra pròpia cançó ja no tenim desitjos ni necessitat de perjudicar ningú.
Totes les teves amistats coneixen la teva cançó i la canten quan tu l’oblides. A aquells que t’estimen no se’ls pot enganyar amb les errades que comets o les fosques imatges que mostres als altres.
Ells recorden la teva bellesa quan et sents lleig. La teva integritat quan et sents trencat. La teva innocència quan et sents culpable i els teus propòsits quan et sents confús.
Janet Recasens.
Adaptació del conte de Tolba Phanem
Janet Recasens