13 febr. CARLOS CAÑAS

Escolta i jove implicat en la vida veïnal de la Sagrera

Aprofitem que des de la revista dediquem l’article principal al 50è aniversari de l’Agrupament
Escolta i guia Pau Casals, per entrevistar un dels joves que trobem dins de l’equip de
responsables i que també trobem en altres àmbits de la vida sagrerenca, com és a la Torre de
Lla Sagrera. Amb el seu testimoni volem engrescar altres joves (i no tan joves) del nostre barri,
perquè participin en la vida cultural, política i associativa de la Sagrera. Si els més joves no fan
seu el barri i les seves lluites i necessitats, ens arrisquem a esdevenir una zona residencial
morta de vida veïnal.
1- Carlos, explica’ns breument com va ser la teva arribada al Pau Casals i com vas
anar assimilant els valors d’aquest moviment juvenil?
Moltes persones se’n fan creus quan els hi faig saber que tan sols porto tres cursos complets
dins l’entitat. La primavera del 2016 deixava enrere la meva implicació en la lluita estudiantil i
el grau universitari gairebé era finit; era moment de trobar nous projectes i reptes. Eren
instants de reflexió introspectiva on van convergir l’anhel pedagògic i el desig d’implicar-me
allà on sempre havia crescut, La Sagrera.
El criteri propi construït al llarg de la meva maduresa social havia generat una inquietud per
participar a l’Agrupament, ara bé, la meva relativa edat avançada sempre m’havia fet enrere.
El pas endavant va esdevenir després de treure’m el curs de monitoratge -inclòs el pràctic- de
forma intensiva a l’estiu. L’engrescament va ser tal que es va convertir en l’espurna
catalitzadora necessària per fer el salt aquell curs. Val a dir que a cap persona se li escapa que
les amistats que mantenia d’El Sagrer i del Joan Fuster van ser el gran agent facilitador.
Formar part del moviment és un creixement personal constant. Evidentment els infants
experimenten un creixement, ara bé, l’equip de caps -monitoratge- es troba en un procés
constant d’adquisició de valors i recursos vitals. La meva implicació passional, des del tret de
sortida, va generar una permeabilitat amb tot el seguit de valors que sempre ha suposat el
major motor per seguir endavant.
2- Què vas fer en arribar a l’Agrupament i quin és el teu futur immediat en aquest
moviment?
El curs passat vaig prendre la decisió de no ser cap de cap unitat, és a dir, deixar d’exercir de
figura de monitoratge d’infants i joves, sens dubte una decisió complicada. Les tasques
logístiques que hi ha darrera del funcionament d’un Agrupament són moltes i, de vegades,
feixugues. Això fa que les dificultats de fer-li front responsabilitzant-se alhora d’un grup
d’infants són prou paleses i de vegades cremen abans d’hora a les persones que hi ha darrera.
Aquell any encetàvem el curs que desembocava en el 50è aniversari de l’entitat, un gran repte
afegit que requeria de tots els esforços. Així és com, amb il·lusió, adquireixo un paper
estrictament logístic dins l’entitat. I és que qui sap d’on ve, sap amb major certesa on és i amb
major criteri decideix cap a on anar. El curs passat també vaig fer un altre pas: formar part de
l’entitat gestora, és a dir, la coordinació de diferents agrupaments. Una tasca que enriquia
encara més el meu coneixement sobre el moviment i que m’hi ha connectat encara més.
Aquest curs faig un pas al costat. Segueixo donant un cop de mà en les tasques més logístiques
i pedagògiques de l’Agrupament, ara bé, més passivament. Treballo per ser un agent

facilitador del projecte que ajudi, sempre i quan sigui possible, perquè gaudim en comunitat
d’aquest gran projecte.
3- Sabem que tens moltes altres inquietuds i que no pares de participar en altres àmbits de
la vida veïnal. Què t’ha portat a dedicar-t’hi? Quins valors inherents als escoltes t’han influït?
Sempre he tingut la inquietud de tenir un paper actiu en els diferents espais de participació. Ja
a El Sagrer el vaig tenir amb l’Agenda 21, i al Fuster com a delegat de classe, una decisió que va
derivar més tard en la formació d’un grup de mobilització dels estudiants. Fa temps que estic
convençut que el quid de la felicitat es troba en les altres persones. Si tens la capacitat de fer
feliç al teu entorn, seràs capaç de ser feliç. I és que la felicitat en comú és sempre la més
agraïda.
Responsabilitzar-me d’adolescents, la convivència amb el grup d’iguals, la presa de decisions
col·lectives, la participació en les festes de La Sagrera o en la constitució de la Federació de la
Torre de La Sagrera, o inicialment en la coordinadora jove del Casal Parroquial, la implicació en
la Comissió de Famílies… han sigut un reguitzell d’accions que han suposat la millor acadèmia
de valors. Ser fidel al nostre país i sentir-me ciutadà del món, merèixer confiança i fer
confiança a tothom, defensar la natura, viure en equip, estimar el treball… certament no els
hagués pogut absorbir sense aquesta curta i intensa etapa viscuda. Això fa cert, lletra a lletra,
aquella frase que diu: pensa en global i actua en global. El “cau”, sense dubte, és una màquina
de transformació social.
4- Actualment treballes dins l’equip de gestió del Casal de Bbarri Torre de Lla Sagrera. Com
ha estat fins ara l’experiència en aquest equipament del barri i com veus el seu futur?
La meva relació amb la Torre ha adquirit diferents fisonomies al llarg d’aquests darrers tres
anys. Inicialment el vincle va ser com a associat a una de les entitats gestores de l’equipament;
a aquest paper se li va sumar el d’informador de la Torre; i actualment, de forma temporal, el
de la figura dinamitzadora sociocultural. Totes m’han enriquit i han generat que establís uns
lligams més estrets amb el projecte.
La Torre va anar de poc que no anés a terra, i no tan sols això, va costar molt que fos un espai
social per a les entitats i per al veïnat. Aquí cal agrair inicialment a l’AVV de La Sagrera, i
després, a totes les entitats que es van engrescar a construir un projecte conjunt. No es porten
ni dos anys d’obertura, però a hores d’ara es pot afirmar que el projecte madura molt de
pressa. Les associacions es fan més seu l’espai i troben més punts de connexió, es consoliden
diferents projectes comunitaris nascuts, s’eixampla la base, i alhora comença a prendre partit
actuant com un agent més dinamitzador de La Sagrera. La Torre és un gran niu que aixopluga,
on neixen, creixen, es consoliden i es generen projectes.
5- Els teus estudis mediambientals et porten a treballar a favor de la millora del nostre
voltant. Quines activitats creus que com a veïns de la Sagrera podem dur a la pràctica?
La millor acció mediambiental no és gens tècnica ni complicada, la millor acció és fer poble, és
a dir, fer Sagrera en la seva màxima expressió. Fer Sagrera és participar de forma activa en
algun dels projectes socials que hi ha en marxa -si no agrada cap sempre hi ha temps per a la
imaginació-, és comprar als seus comerços, és jugar a les seves places, és generar complicitats
entre veïnat… Tots aquests ingredients configuren una fabulosa recepta i és satisfer les
necessitats en clau local. Com més ens encaminem cap a la sobirania local i majors siguin les

aliances del veïnat, més a prop estarem del canvi de paradigma que permeti fer front a
l’emergència climàtica i de salut que vivim.
6- Com a veí implicat en el desenvolupament passat, present i futur del barri, quines
mancances trobes i què reclamaries a les diferents Administracions que hi tenen
competències?
Crec que a cap sagrerenc se li escapa que hi ha dos projectes que són la màxima expressió de
la promesa que mai ha sigut executada. Evidentment, el primer és la trinxera urbana que ens
separa de Sant Martí de Provençals, el Pla Sagrera- Sant Andreu que comprèn l’estació. El
segon és la pacificació de l’autopista urbana que ens va dividir el barri en dues parts i ens està
ofegant els pulmons i la Terra, la Meridiana. Tots dos tenen dates de finalització, però han
quedat reiteradament caducades.
Més enllà d’aquestes dos grans projectes urbanístics, cal un pla d’acció amb un objectiu de
base: enfortir i eixamplar el teixit social. Un dels principals factors que interfereix la premissa
és la manca de garantia al dret a l’habitatge. L’espiral de preus del lloguer no permet a molts
veïns continuar vivint a La Sagrera i en molts casos s’hi veuen expulsats. La situació de ben
segur és extrapolable als comerços, a les escoles de música o dansa i a qualsevol altre projecte.
Seguint el mateix criteri també cal recuperar el Parc de la Pegaso per al veïnat, cal una major
pacificació del carrer Gran, cal un institut de i a La Sagrera, cal mantenir la Nau Bostik, cal
acompanyar l’associacionisme i les iniciatives socials que en sorgeixen, cal la visibilització de
La Sagrera dins del nom i el concepte de Districte… De ben cert, si fem la carta als reis mags
surten molts deures per endavant, tanmateix tenim motius per viure-ho des del positivisme.
Les generacions que pugem agraïm totes les victòries socials que s’han produït gràcies a les
generacions que ens han precedit, però no ens resignem i ens enfortim des del col·lectiu.
Acompanyeu-nos, sumeu-vos!
7- Cap missatge als nostres conciutadans perquè es facin és seu el barri i no sigui només un
lloc per venir a dormir?
De vegades no cal anar gaire lluny per trobar el que requereixes, no dubtis en engrescar-te en
aquest gran projecte col·lectiu. Com diria Vicent Andrés Estellés, surt al carrer i participa, no
podran res davant d’un poble alegre i combatiu.
Gràcies per la teva col·laboració i et desitgem un futur ple de nous reptes i experiències.

Agustí Carrillo

Article de Tota La Sagrera nº 182