20N

Avui és 20 de novembre, 20N, una data històrica, fa 47 anys que de matinada s’anunciava el traspàs del Dictador; un llagrimós Carlos Arias Navarro, president de Govern, deia embarbussadament: “Españoles, Franco ha muerto”. ...

A cadascú el que és seu

Una de les sorts de tenir bons amics és de poder compartir experiències. Però no només de viure simultàniament els mateixos fets i moments en idèntics escenaris, sinó que, fruit de l’intercanvi de paraules, tenir coneixement d’esdeveniments dels quals no n’hauria sabut res si no...

S’han deixat les claus sota l’estora

La Festa Major de La Sagrera ja és aquí. Un any més, el barri s’omple d’activitat, posant de relleu la vitalitat de les seves associacions i reunint un conjunt d’actuacions que conviden el veïnat a sortir de casa per compartir música, espectacle i ganes de...

La Universitat de La Sagrera

En aquest mitjà, sovint ens fem ressò de les entitats del nostre barri i posem en valor les seves respectives tasques. És un orgull constatar la vitalitat que hi ha a La Sagrera i comprovar el munt d’activitats que s’hi arriben a fer; més enllà...

Tots Sants

La primera vegada que recordo haver anar a un enterament deuria tenir cinc o sis anys, era un diumenge al matí i, en lloc del tomb habitual amb en meu pare, vàrem anar a l’enterrament d’un amic seu jove, mort d’accident. ...

Cops de bec a Pasadena

Ja m’he referit de manera extensa a les molèsties, cada cop més habituals, propiciades pels comportaments incívics de persones inadaptades, maleducades, egoistes, insolidàries...

Detall d’una acció rutinària

A qui correspongui: Un dia qualsevol en una avinguda qualsevol del nostre barri; com si n’hi haguessin tantes. Uns crits inusuals fa un temps, tot i que cada cop més freqüents, m’atrauen a la finestra. Alguna baralla s’esdevé al carrer, penso abans de treure el...

Quilòmetre Zero

Els de la Colla de la Pessigolla, la d’una AMPA on és moda fer-se vegà, anar a buscar a les criatures en patinet o bicicleta i d’altres coses que no puc escriure;...

Molta roba i poc sabó

Hi hagué un temps, i els més antics ho poden corroborar, en què els nostres armaris se’ns feien espaiosos. D’abric amb prou feines en tenies un i miraves de conservar-lo el millor possible per tal d’evitar passar fred al següent hivern, preservant-lo de les maleïdes...

Les dones musulmanes, ja s’ho faran!

Al ram de la tinta, hi ha por, més qui es guanya la vida escrivint o té responsabilitats a un mitjà. Sort que això encara no és Amèrica, demandes se’n fan poques comparades al món del dòlar, ara no hi ha la censura del passat,...

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies