Si aquests dies, el de Tot Sants i el de Difunts, són moments de l’any propicis per a meditar sobre el sentit de l’existència, la vida i la mort, i d’altres pensaments profunds que sorgeixen en visitar els cementiris i recordar pares, parents i amics...
Hi ha dues maneres de veure les coses: creure’s el que fas i escampar-ho arreu perquè tothom en gaudeixi tant com tu, i l’altra forma d’enfocar les coses és tenint tal complex d’inferioritat, que creus que tot el que fan els altres és molt millor...
No és notícia, pocs ho saben més enllà dels fidels habituals a la missa dominical, aquest diumenge és el Dia del Domund, un nom que, segurament, a la majoria dels qui tenen menys de cinquanta anys, no els hi diu absolutament res, ni saben de...
L’any 435 aC, a Roma, es va reinstaurar la figura del censor per a ajudar als cònsols en les tasques del cens de ciutadans i propietats. De fet el càrrec de censor havia existit en època monàrquica, en temps de Servi Tul.li, però la república...
Ha passat l’estiu i ja som a la tardor. La climatologia s’imposa, fa massa fresca per portar les gambes a l’aire i la calça curta torna als armaris per a frustració de molts, en especial dels que confien que el canvi climàtic s’acceleri, tot sigui...
És una paradoxa que a l’imaginari col·lectiu del descans, la pau i la tranquil·litat se l’associa a boscos i prats solitaris, illes desertes, silenci total, quan la humanitat, per a qualsevol esbarjo sol buscar els nuclis urbanitzats, plens de gent, en un brogit constant, soroll,...
Demà és Santa Tecla, però no és ni de la Santa ni de la Festa Major de Tarragona del que vull parlar, sinó com si fos Santa Barbarà, me’n recordo d’ella, quan trona....
Fa pocs dies una coneguda, escriptora de certa fortuna, llorejada i anomenada, de la quan no donaré el nom, se m’adreçava per si podia demanar-me un favor, a la meva resposta afirmativa resultava ser votar-la per a una classificació d’una mena de màster que no...
Fa més de cinc anys, una temporada llarga vaig impartir una conferència a diverses entitats culturals del país que solien titular “Els misteris de Montserrat”., on explicava des del dia a dia dels monjos, a l’estructura econòmica de “La Agrícola Regional SA” empresa encarregada de...
El verb dimitir no té, aquí a casa, cap sentit, i no el té perquè se n’abusa, no de dimitir, sinó de demanar que dimiteixin: l’escudella és salada, que dimiteixi el cuiner, uns borratxos esbotzen la festa major, que dimiteixi l’alcalde. A força de tant...